tibi

Potser volíeu: tibí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈti.βi/
• Rimes: -ibi

Verb

tibi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tibar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tibar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tibar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tibar.

Miscel·lània

• Anagrames: biti, bití

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɪ.bɪ/

Pronom

tibi

1. datiu singular de tu ‎(«a tu, te, et»)

   Tibi gratias ago‎. ― Et dono les gràcies.