moi

Francès

• Pronúncia: /mwa/
• Etimologia: Del francès antic mei, derivat del llatí mē.

Pronom

moi

1. jo

   Il est aussi fatigué que moi.

   Ell està tan fatigat com jo.

2. mi, jo

   «Il y avait en moi autre chose que ma volonté, et cette autre chose avait peur. Je me demandai ce que je pouvais redouter; mon moi brave railla mon moi poltron, et jamais aussi bien que ce jour-là je ne saisis l’opposition des deux êtres qui sont en nous, l’un voulant, l’autre résistant, et chacun l’emportant tour à tour.» (Guy de Maupassant, Sur l’eau, dans La maison Tellier, 1891)

   Hi havia en mi alguna cosa més que la voluntat, i aquesta altra cosa era la por. Em preguntava què podia témer el meu jo valent es burlava del meu jo covard, i mai tan bé com aquell dia vaig comprendre l'oposició entre els dos éssers que habiten en nosaltres, l'un disposat i l'altre reticent, i cadascun guanyant l'altre per torns.

3. em, me

   Pardonnez-moi.

   Perdoneu-me

4. meu, meus, meva

   C'est un ami à moi.

   És un amic meu

   C’est un homme à moi

   És un home dels meus.

   C’est l’opinion de mon père et de moi que je vous exprime.

   Això que us explico és l'opinió de mon pare i la meva.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona	Gènere	Nominatiu (subjecte)	Acusatiu (compl. directe)	Datiu (compl. indirecte)	Locatiu	Ablatiu	Tònic
Singular	Primera		je, j'	me, m'		à moi	de moi	moi
	Segona		tu	te, t'		à toi	de toi	toi
	Tercera	Masculí 1	il	le, l'	lui	y, à lui	en, de lui	lui
		Femení 1	elle	la, l'		y, à elle	en, de elle	elle
		Indeterminat	on 2	en		à soi	de soi	soi
		Reflexiu	–	se, s'
Plural	Primera 3		nous	nous		à nous	de nous	nous
	Segona 4		vous	vous		à vous	de vous	vous
	Tercera	Masculí	ils	les	leur	y, à eux	en, d’eux	eux
		Femení	elles			y, à elles	en, d’elles	elles
		Reflexiu	–	se, s'		à soi	de soi	soi
1) Antigament usat com a segona persona del singular majestàtic.  2) També usat col·loquialment com a primera persona del plural.  3) Antigament usat com a primera persona del singular majestàtic.  4) La segona personal del plural també s’usa en singular com a tractament de cortesia.

Gallec

• Pronúncia: /moj/
• Etimologia: Apòcope de moito.

Adverbi

moi

1. molt

   Canta moi ben. ― Canta molt bé.

Sinònims

• moito

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre moi

Polonès

• Pronúncia: /ˈmɔ.i/

Pronom

moi

1. nominatiu i vocatiu viril plural de mój

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·i (2)