meu
Català
modificaPronom
modificameu m. (plural meus, femení meva o meua)
- Allò (alguna cosa de gènere masculí) de propietat o relació d'un mateix (de la meva propietat o relació).
- El meu pare és fuster.
- El llapis és meu. Aquest llapis és el meu.
Relacionats
modificaPossessius en català
Posseïdor/persona | singular | plural | |||
---|---|---|---|---|---|
masculí | femení | masculí | femení | ||
tònic | |||||
Un sol | 1a | (el) meu | (la) meva, meua1, mia2 | (els) meus | (les) meves, meues1, mies2 |
2a | (el) teu | (la) teva, teua1, tua2 | (els) teus | (les) teves, teues1, tues2 | |
3a | (el) seu | (la) seva, seua1, sua2 | (els) seus | (les) seves, seues1, sues2 | |
Més d’un | 1a | (el) nostre | (la) nostra | (els/les) nostres | |
2a | (el) vostre | (la) vostra | (els/les) vostres | ||
3a | llur3 | llurs3 | |||
(el) seu | (la) seva, seua1 | (els) seus | (les) seves, seues1 | ||
àton | |||||
Un sol | 1a | mon4 | ma4 | mos4 | mes4 |
2a | ton4 | ta4 | tos4 | tes4 | |
3a | son4 | sa4 | sos4 | ses4 | |
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat. |
Traduccions
modificaDe propietat pròpia
Nom
modificameu m. (plural meus)
- (ortografia del 2016) Forma alternativa de mèu.
Interjecció
modificameu
- (ortografia del 2016) Forma alternativa de mèu.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: 1
Vegeu també
modificaOccità
modifica- Pronúncia(i): /ˈmew/
Adjectiu
modificameu m.
Pronom
modificameu m.