Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈʎuɾ/
  • Rimes: -uɾ
  • Etimologia: Del català antic llor, del llatí illōru(m), genitiu plural de ille ‎(«ell»), amb canvi de vocal per analogia amb *illūi del genitiu singular illīus, segle XIII.

AdjectiuModifica

llur inv. ‎(plural llurs)

  1. (literari, septentrional) D’ells, pertanyent a ells.

SinònimsModifica

DerivatsModifica

  • llura (femení, col·loquial)

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica