nostra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈnɔs.tɾə/
Occidental:	nord-occidental /ˈnɔs.tɾa/
	valencià /ˈnɔs.tɾa/, /ˈnɔs.tɾɔ/

• Rimes: -ɔstɾa
• Homòfon: nostre

Adjectiu

nostra f. ‎(plural nostres)

1. Forma femenina de nostre.

Relacionats

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Miscel·lània

• Síl·labes: nos·tra (2)
• Heterograma de 6 lletres (anorst)
• Anagrames: anostr, natros, ornats, orsant, tornàs, tronàs

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnɔs.tra/, /ˈnɔs.traː/

Adjectiu

nostra

1. nominatiu femení singular de noster
2. nominatiu neutre plural de noster
3. vocatiu femení singular de noster
4. vocatiu neutre plural de noster
5. acusatiu neutre plural de noster

nostrā

1. ablatiu femení singular de noster