seus

Potser volíeu: sèus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom, verb) /ˈsɛws/
• Rimes: -ɛws

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom sèus)

Oriental:	central /ˈsɛws/
	balear /ˈsəws/, /ˈsɛws/
Occidental:	/ˈsews/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (pronom) /ˈsews/
• Rimes: -ews

Nom

seus f. pl.

1. Forma plural de seu.

Nom

seus m. pl.

1. Forma plural de seu ‎(«sèus»).

Pronom

seus m. pl.

1. Forma plural de seu.

Sinònims

• sos (d’ell, d’ella)
• llurs (d’ells, d’elles)

Relacionats

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Verb

seus

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de seure.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: sues ^(revers), sués, uses, usés

Català antic

Verb

seus

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de seure