sa

Potser volíeu: s. a., s.a., SA, sà, sä, są

Multilingüe

sa

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton, possessiu, article) oriental /sə/, occidental /sa/
Etimologia: Adjectiu: del llatí sanu(m), acusatiu de sanus, segle XIV.
Etimologia: Possessiu: del llatí vulgar *sa, contracció proclítica del clàssic sua, segle XII.
Etimologia: Article: del llatí ipsa.

sa m. ‎(femení sana, plural masculí sans, plural femení sanes)

que té salut

sa f. ‎(plural ses)

Forma femenina de son ‎(«la seva, adjectiu possessiu femení singular»).
Sa germana és molt llesta.

Emprat també en tractaments de protocol relacionats amb la noblesa. Ex.: sa majestat, sa excel·lència

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
Posseïdor/persona		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua¹, mia²	(els) meus	(les) meves, meues¹, mies²
	2a	(el) teu	(la) teva, teua¹, tua²	(els) teus	(les) teves, teues¹, tues²
	3a	(el) seu	(la) seva, seua¹, sua²	(els) seus	(les) seves, seues¹, sues²
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur³		llurs³
	3a	(el) seu	(la) seva, seua¹	(els) seus	(les) seves, seues¹
àton
Un sol	1a	mon⁴	ma⁴	mos⁴	mes⁴
	2a	ton⁴	ta⁴	tos⁴	tes⁴
	3a	son⁴	sa⁴	sos⁴	ses⁴
¹⁾ Dialectal i valencià ²⁾ Antic, poètic i alguerès ³⁾ Literari ⁴⁾ Antic i fossilitzat.

sa f. ‎(plural ses)

(col·loquial balear, salat) Forma femenina de es ‎(«la, article determinat femení singular»).
Si vols sopa, pren sa cullera.

Cal utilitzar obligatòriament la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:
La vocal té un so semivocàlic (quan fa diftong).

Exemples: s' aigua, sa iaia.
També s'utilitza la forma apostrofada davant sigles, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.
Exemple: s' ARPA (certa agència americana).
Tots els topònims han de portar l'article quan aquest s'acompanya d'algun complement. L'article també pot ser indeterminat.
Exemple: Barcelona, sa Barcelona olímpica, una Barcelona com cal.

sa

tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de sapere

sa f. ‎(plural sas)

forma femenina de son
(aranès, invariable, singular) son, sa
«Marieta, damb eth permís de sa pare e sa mare, anèc a passar eth dia e era net a çò de sa amiga, entà hèr-li companhia e entà estudiar-se’n ua que ne harie a parlar.» ((Jusèp Condò, Sang nòble e sang deth pòble, 2017))
Marieta, amb el permís de son pare i sa mare, anà a passar el dia i la nit a ca la seva amiga per fer-li companyia i per estudiar-se'n una que faria parlar molt.