Potser volíeu: s. a., s.a., SA, , ,

Multilingüe

modifica

Símbol

modifica

sa

  1. Codi de llengua ISO 639-1 del sànscrit.

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (adjectiu) /ˈsa/
  • Rimes: -a
  • Homòfon: ça
  • Pronúncia(i): (àton, possessiu, article) oriental /sə/, occidental /sa/
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí sanu(m), acusatiu de sanus, segle XIV.
  • Etimologia: Possessiu: del llatí vulgar *sa, contracció proclítica del clàssic sua, segle XII.
  • Etimologia: Article: del llatí ipsa(m), acusatiu femení de ipse. Cognat del sard sa i del sicilià sa.

Adjectiu

modifica

sa m. (femení sana, plural masculí sans, plural femení sanes)

  1. Que té salut i no està malalt.

Variants

modifica
  • , grafia no normalitzada amb accent diacrític

Antònims

modifica

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

sa f. (plural ses)

  1. Forma femenina de son («la seva, adjectiu possessiu femení singular»).
    Sa germana és molt llesta.
  • Emprat també en tractaments de protocol relacionats amb la noblesa. Ex.: sa majestat, sa excel·lència

Relacionats

modifica

Article

modifica

sa f. (plural ses)

  1. (col·loquial balear, salat) Forma femenina de es («la, article determinat femení singular»).
    Si vols sopa, pren sa cullera.

Sinònims

modifica
  • s' (forma apostrofada)
  • la, l' (en català estàndard)
  • na, n' (usat exclusivament davant noms propis o sobrenoms de persona)
  • Cal utilitzar obligatòriament la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:
    La vocal té un so semivocàlic (quan fa diftong).
    Exemples: s' aigua, sa iaia.
  • També s'utilitza la forma apostrofada davant sigles, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.
    Exemple: s' ARPA (certa agència americana).
  • Tots els topònims han de portar l'article quan aquest s'acompanya d'algun complement. L'article també pot ser indeterminat.
    Exemple: Barcelona, sa Barcelona olímpica, una Barcelona com cal.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: as (alfagrama)

Vegeu també

modifica

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈsa/
  • Rimes: -a

sa

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de sapere

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈsa/

Adjectiu

modifica

sa f. (plural sas)

  1. forma femenina de son
  2. (aranès, invariable, singular) son, sa
    «Marieta, damb eth permís de sa pare e sa mare, anèc a passar eth dia e era net a çò de sa amiga, entà hèr-li companhia e entà estudiar-se’n ua que ne harie a parlar.» ((Jusèp Condò, Sang nòble e sang deth pòble, 2017))
    Marieta, amb el permís de son pare i sa mare, anà a passar el dia i la nit a ca la seva amiga per fer-li companyia i per estudiar-se'n una que faria parlar molt.