Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈsas/
  • Rimes: -as
  • Etimologia: De l'occità siás ‎(«ets»), conservant la vocal tònica per analogia amb certs verbs irregulars (has, vas, fas) i evitant la confusió amb l’occità llenguadocià ets ‎(«sou»), variant de sètz. Compareu amb el caló català sines i amb el romaní san.

sas

  1. (gitano septentrional) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ésser/ser.
    «Si me diues amb qui te fas, te diré qui sas (Refrany recollit a Montpeller)
  • És d’ús general entre els gitanos catalans de França originaris de Perpinyà.
  • En català gitano central i en català septentrional s’usa la forma general ets.
  • En català gitano occidental és habitual la forma eres.

Relacionats

modifica

La resta de formes del present d’indicatiu són les pròpies del català septentrional, amb alguns pronoms particulars:

Vegeu també

modifica