Català
Modifica

  • Pronúncia: /ˈɛts/
  • Rimes: -ɛts (nom)
  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
  • Anagrames: est (alfagrama), set, sét, tes

ArticleModifica

ets m. pl.

  singular plural
masculí es es
ets
femení sa ses
  1. (mallorquí, menorquí) els, variació de es com a article determinat masculí plural utilitzat davant vocal.
    Van trobar ets amics.

SinònimsModifica

  • es (en el parlar salat amb o sense la preposició amb segons casos)
  • sos (en el parlar salat amb la preposició amb)
  • els (en català estàndard)
  • los (en les variants occidentals)

Notes d'úsModifica

  • No s'apostrofa, ja que l'article es troba en forma plural.

VerbModifica

ets

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ésser/ser

TraduccionsModifica

NomModifica

ets m. pl.

  1. Forma plural del llatí et ‎(«i») usat en la locució amb tots els ets i uts.

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DCVB


Català medieval
Modifica

VerbModifica

ets

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de esser