Català
Modifica

VerbModifica

e·res

  1. (valencià) segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ésser/ser
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser


Català medieval
Modifica

VerbModifica

eres

  1. segona persona singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de esser


Castellà
Modifica

NomModifica

e·res f. pl.

  1. forma plural de ere