est
CatalàModifica
|
(fitxer) |
NomModifica
- Punt de l'horitzó per on surt el sol.
Notes d'úsModifica
- Només s'escriu en majúscula si és la part principal o concreta d'un topònim, ex: països de l'Est.
RelacionatsModifica
|
|
|
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
Traduccions
|
|
AdjectiuModifica
est m. (femení esta, plural masculí estos, plural femení estes)
- (poc comú, nord-occidental) aquest
RelacionatsModifica
Grau | adjectiu | pronom | adverbi | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1r | proximitat | 1a persona | aquest | aquest, est1, este2 | això | açò2, ço1 | aquí | ací2 |
2n | 2a persona | aqueix1, eix1, eixe2 | això | aquí, ahí2 | ||||
3r | llunyania | concreta | aquell | allò | allí | |||
imprecisa | allà | |||||||
1) Poc comú o arcaic 2) Occidental En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania. L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga. |
VariantsModifica
PronomModifica
est
- (poc comú, nord-occidental) aquest
Miscel·làniaModifica
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
Català anticModifica
- Etimologia: Del llatí iste.
AdjectiuModifica
est m. (femení esta, plural masculí ests o estos, plural femení estas o estes)
VariantsModifica
PronomModifica
est
VerbModifica
est
VariantsModifica
FrancèsModifica
- Pronúncia: /ɛst/ (adjectiu)
AdjectiuModifica
est inv. (plural ests)
- est
- La côte est. ― La costa est.
VerbModifica
est
LlatíModifica
- Pronúncia(i): /ɛst/
VerbModifica
est
- tercera persona singular del present d'indicatiu actiu de sum