Català
Modifica

NomModifica

est m. ‎(plural ests o estos)

  1. Punt de l'horitzó per on surt el sol.

Notes d'úsModifica

  • Només s'escriu en majúscula si és la part principal o concreta d'un topònim, ex: països de l'Est.

RelacionatsModifica

Punts cardinals:

NO N NE
O   E
SO S SE
nord-occ. sept. nord-or.
occ.   or.
sud-occ. mer. sud-or.
mestral tramuntana gregal
ponent   llevant
garbí migjorn xaloc

SinònimsModifica

llevant, orient

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

est m. ‎(femení esta, plural masculí estos, plural femení estes)

  1. (poc comú, nord-occidental) aquest

RelacionatsModifica

Demostratius en català
Grau adjectiu pronom adverbi
1r proximitat 1a persona aquest aquest, est1, este2 això açò2, ço1 aquí ací2
2n 2a persona aqueix1, eix1, eixe2 això aquí, ahí2
3r llunyania concreta aquell allò allí
imprecisa allà
1) Poc comú o arcaic 2) Occidental
En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania.
L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga.

VariantsModifica

PronomModifica

est

  1. (poc comú, nord-occidental) aquest

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

  • Etimologia: Del llatí iste.

AdjectiuModifica

est m. ‎(femení esta, plural masculí ests o estos, plural femení estas o estes)

  1. aquest

VariantsModifica

PronomModifica

est

  1. aquest

VerbModifica

est

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de ésser

VariantsModifica


Francès
Modifica

VerbModifica

est

  1. tercera persona singular (il, elle, on) del present d'indicatiu de être
    Ex.: Il est haut.

AdjectiuModifica

  • Pronúncia: /ɛst/
  • Etimologia: De l'anglosaxó ēast.

est inv. ‎(plural ests)

  1. est
    Ex.: La côte est.


Llatí
Modifica

VerbModifica

est

  1. tercera persona singular del present d'indicatiu actiu de sum