eixe
Català
modifica
Adjectiu modifica
eixe m. (femení eixa, plural masculí eixos, plural femení eixes)
- (valencià) Demostratiu de proximitat en l’espai o el temps en referència a la segona persona.
- Eixe cotxe és meu i aquell el del meu pare.
Sinònims modifica
Relacionats modifica
Grau | adjectiu | pronom | adverbi | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1r | proximitat | 1a persona | aquest | aquest, est1, este2 | això | açò2, ço1 | aquí | ací2 |
2n | 2a persona | aqueix1, eix1, eixe2 | això | aquí, ahí2 | ||||
3r | llunyania | concreta | aquell | allò | allí | |||
imprecisa | allà | |||||||
1) Poc comú o arcaic 2) Occidental En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania. L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga. |
Pronom modifica
eixe
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: ei·xe (2)