aquest

CatalàModifica

Oriental: central /əˈkɛst/, balear /əˈcəst/, /əˈkɛst/

Occidental: /aˈkest/

Oriental: central /əˈkɛt/, balear /əˈcət/, /əˈkɛt/

Occidental: /aˈket/

Etimologia: Del llatí vulgar *accu istu, de eccum iste («vet aquí aquest»), segle XIII.

aquest m. ‎(femení aquesta, plural masculí aquests o aquestos, plural femení aquestes)

Demostratiu de proximitat en l’espai, el temps o el discurs respecte a la primera persona o la segona persona.
Aquest llibre és meu, però aquell no.

Normalment, es pronuncia la terminació -st seguit de vocal i es perd la s seguit de consonant. En alguns parlars l'emmudiment de la s és general.
Antigament i en els parlars que mantenen tres graus pels demostratius s’usa referit només a la primera persona.

Demostratius en català
Grau			adjectiu		pronom		adverbi
1r	proximitat	1a persona	aquest	aquest, est¹, este²	això	açò², ço¹	aquí	ací²
2n	proximitat	2a persona	aquest	aqueix¹, eix¹, eixe²	això	això	aquí	aquí, ahí²
3r	llunyania	concreta	aquell		allò		allí
3r	llunyania	imprecisa	aquell		allò		allà
¹⁾ Poc comú o arcaic ²⁾ Occidental En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania. L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga.