Català
Modifica

VerbModifica

ten

  1. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir


Català medieval
Modifica

VerbModifica

ten

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de tendre
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de tendre

VariantsModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /tʰɛn/, /tɛn/
    àudio (EUA)
  • Etimologia: Del protogermànic *tehun, del protoindoeuropeau *déḱm̥t.

NumeralModifica

 <  9 10   > 11
Cardinal:
Ordinal:
ten
tenth

ten

  1. (cardinal) deu