Català
Modifica

VerbModifica

ten

  1. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /tʰɛn/, /tɛn/
    àudio (EUA)
  • Etimologia: Del protogermànic *tehun, del protoindoeuropeau *déḱm̥t.

NumeralModifica

 <  9 10   > 11
Cardinal:
Ordinal:
ten
tenth

ten

  1. (cardinal) deu