Català
Modifica

VerbModifica

tin

  1. (occidental) segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir


Català antic
Modifica

VerbModifica

tin

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de tendre
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de tendre

VariantsModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /tɪn/
    àudio (EUA)

NomModifica

tin ‎(comptable i incomptable, plural tins)

  1. estany, llauna
  2. (pilota, esquaix) xapa

SinònimsModifica

RelacionatsModifica

Vegeu tambéModifica

  • tin. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].