Català
Modifica

VerbModifica

tin

  1. (occidental) segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /tɪn/
    àudio (EUA)

NomModifica

tin ‎(comptable i incomptable, plural tins)

  1. estany, llauna
  2. (pilota, esquaix) xapa

SinònimsModifica

RelacionatsModifica

Vegeu tambéModifica

  • tin. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].