tin


CatalàModifica

VerbModifica

tin

  1. (occidental) segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir


Català anticModifica

VerbModifica

tin

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de tendre
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de tendre

VariantsModifica


AnglèsModifica

  • Pronúncia: /tɪn/
    àudio (EUA)

NomModifica

tin ‎(comptable i incomptable, plural tins)

  1. estany, llauna
  2. (pilota, esquaix) xapa

SinònimsModifica

RelacionatsModifica

Taula periòdica en anglès
1
H 		  2
He
3
Li 		4
Be 		  5
B 		6
C 		7
N 		8
O 		9
F 		10
Ne
11
Na 		12
Mg 		  13
Al 		14
Si 		15
P 		16
S 		17
Cl 		18
Ar
19
K 		20
Ca 		21
Sc 		22
Ti 		23
V 		24
Cr 		25
Mn 		26
Fe 		27
Co 		28
Ni 		29
Cu 		30
Zn 		31
Ga 		32
Ge 		33
As 		34
Se 		35
Br 		36
Kr
37
Rb 		38
Sr 		39
Y 		40
Zr 		41
Nb 		42
Mo 		43
Tc 		44
Ru 		45
Rh 		46
Pd 		47
Ag 		48
Cd 		49
In 		50
Sn 		51
Sb 		52
Te 		53
I 		54
Xe
55
Cs 		56
Ba 		* 72
Hf 		73
Ta 		74
W 		75
Re 		76
Os 		77
Ir 		78
Pt 		79
Au 		80
Hg 		81
Tl 		82
Pb 		83
Bi 		84
Po 		85
At 		86
Rn
87
Fr 		88
Ra 		** 104
Rf 		105
Db 		106
Sg 		107
Bh 		108
Hs 		109
Mt 		110
Ds 		111
Rg 		112
Cn 		113
Nh 		114
Fl 		115
Mc 		116
Lv 		117
Ts 		118
Og
 
* 57
La 		58
Ce 		59
Pr 		60
Nd 		61
Pm 		62
Sm 		63
Eu 		64
Gd 		65
Tb 		66
Dy 		67
Ho 		68
Er 		69
Tm 		70
Yb 		71
Lu
** 89
Ac 		90
Th 		91
Pa 		92
U 		93
Np 		94
Pu 		95
Am 		96
Cm 		97
Bk 		98
Cf 		99
Es 		100
Fm 		101
Md 		102
No 		103
Lr

Vegeu tambéModifica

  • tin. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=tin&oldid=1703198»