Viccionari

tin


CatalàModifica

VerbModifica

tin

  1. (occidental) segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir

Miscel·làniaModifica

  • Anagrama: nit (revers)


Català anticModifica

VerbModifica

tin

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de tendre
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de tendre

VariantsModifica


AnglèsModifica

  • Pronúncia: /tɪn/
    àudio (EUA)

NomModifica

tin ‎(comptable i incomptable, plural tins)

  1. estany, llauna
  2. (pilota, esquaix) xapa

SinònimsModifica

RelacionatsModifica

Taula periòdica en anglès
1
H 		  2
He
3
Li 		4
Be 		  5
B 		6
C 		7
N 		8
O 		9
F 		10
Ne
11
Na 		12
Mg 		  13
Al 		14
Si 		15
P 		16
S 		17
Cl 		18
Ar
19
K 		20
Ca 		21
Sc 		22
Ti 		23
V 		24
Cr 		25
Mn 		26
Fe 		27
Co 		28
Ni 		29
Cu 		30
Zn 		31
Ga 		32
Ge 		33
As 		34
Se 		35
Br 		36
Kr
37
Rb 		38
Sr 		39
Y 		40
Zr 		41
Nb 		42
Mo 		43
Tc 		44
Ru 		45
Rh 		46
Pd 		47
Ag 		48
Cd 		49
In 		50
Sn 		51
Sb 		52
Te 		53
I 		54
Xe
55
Cs 		56
Ba 		* 72
Hf 		73
Ta 		74
W 		75
Re 		76
Os 		77
Ir 		78
Pt 		79
Au 		80
Hg 		81
Tl 		82
Pb 		83
Bi 		84
Po 		85
At 		86
Rn
87
Fr 		88
Ra 		** 104
Rf 		105
Db 		106
Sg 		107
Bh 		108
Hs 		109
Mt 		110
Ds 		111
Rg 		112
Cn 		113
Nh 		114
Fl 		115
Mc 		116
Lv 		117
Ts 		118
Og
 
* 57
La 		58
Ce 		59
Pr 		60
Nd 		61
Pm 		62
Sm 		63
Eu 		64
Gd 		65
Tb 		66
Dy 		67
Ho 		68
Er 		69
Tm 		70
Yb 		71
Lu
** 89
Ac 		90
Th 		91
Pa 		92
U 		93
Np 		94
Pu 		95
Am 		96
Cm 		97
Bk 		98
Cf 		99
Es 		100
Fm 		101
Md 		102
No 		103
Lr

Vegeu tambéModifica

  • tin. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=tin&oldid=1820625»