Català
modifica

Verb modifica

tin

  1. (occidental) segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir

Miscel·lània modifica

  • Anagrama: nit (revers)


Català antic
modifica

Verb modifica

tin

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de tendre
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de tendre

Variants modifica


Anglès
modifica

  • Pronúncia: /tɪn/ àudio (EUA) 

Nom modifica

tin ‎(comptable i incomptable, plural tins)

  1. estany, llauna
  2. (pilota, esquaix) xapa

Sinònims modifica

Relacionats modifica

Vegeu també modifica

  • tin. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].