Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈtaɲ/, occidental /esˈtaɲ/
Informal: occidental /asˈtaɲ/
  • Àudio: valencià
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí stagnum, d’origen protoindouropeu o del grec antic, segle XIV [1].
  • Etimologia: Del llatí stagnum, forma alternativa de stannum, d’origen cèltic, segle XIII [2].

NomModifica

estany m. ‎(plural estanys)

  1. Massa d'aigua acumulada en una depressió del terreny relativament reduïda.
  2. Bassa en un parc o jardí amb finalitat utilitària o ornamental.

NotesModifica

  • La diferència entre llac i estany és una percepció de grandària, sovint indefinida i usats com a sinònims. És majoritari l'ús d'estany per les masses d'aigua de l'àmbit territorial del domini lingüístic català.

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

estany m. ‎(plural estanys)

  1. Element químic metàl·lic, mal·leable i dúctil, amb nombre atòmic 50 i símbol Sn.

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica