Potser volíeu: prometí, promèti


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /pɾuˈmɛ.ti/, balear /pɾoˈmɛ.ti/, /pɾuˈmɛ.ti/
Occidental: nord-occidental /pɾoˈmɛ.ti/, valencià /pɾoˈmɛ.ti/, /pɾuˈmɛ.ti/
  • Àudio: valencià
(fitxer)
  • Pronúncia:
Oriental: central /pɾuˈmɛ.ti/, balear /pɾoˈmɛ.ti/, /pɾuˈmɛ.ti/
Occidental: nord-occidental /pɾoˈme.ti/, valencià /pɾoˈme.ti/, /pɾuˈme.ti/
  • Rimes: -ɛti (verb)
  • Etimologia: Substantiu: del llatí científic promethium, derivat del grec Προμηθεύς, Prometeu, divinitat de la mitologia grega.
  • Anagrames: impetro, importe

NomModifica

pro·me·ti m. ‎(plural prometis)

  1. Element químic de nombre atòmic 61 i símbol Pm.

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

pro·me·ti

  1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de prometre
    [Jo] prometo, promet o prometi.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb prometre
    [Que jo] prometi o prometa.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb prometre
    [Que ell/ella/vostè] prometi o prometa.
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb prometre
    [Ell/ella/vostè] prometi o prometa.

Vegeu tambéModifica