hidrogen
Potser volíeu: hidrogèn
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /iˈðɾɔ.ʒən/ Occidental: nord-occidental /iˈðɾɔ.ʒen/, valencià ⓘ
- Rimes: -ɔʒen
- Etimologia: Del francès hydrogène, terme encunyat per Louis Bernard Guyton de Morveau, a partir dels termes grecs ὕδωρ (hýdōr, «aigua») i γεννάω (gennáō, «generar»), és a dir «generador d'aigua», segle XIX.
Nom
modificahidrogen m. (plural hidrògens)
- Element químic de forma gasosa de nombre atòmic 1 i símbol H.
Relacionats
modificaTaula periòdica en català
|
Traduccions
modificaTraduccions
- Alemany: Wasserstoff (de)
- Anglès: hydrogen (en)
- Basc: hidrogeno (eu)
- Castellà: hidrógeno (es)
- Esperanto: hidrogeno (eo)
- Francès: hydrogène (fr)
- Hindi: हाइड्रोजन (hi)
- Italià: idrogeno (it)
- Llatí: hydrogenium (la)
- Nepalès: हाइड्रोजन (ne)
- Occità: idrogèn (oc)
- Portuguès: hidrogénio (pt)
- Romanès: hidrogen (ro)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: hi·dro·gen (3)
- Heterograma de 8 lletres (deghinor)
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC
Romanès
modifica- Pronúncia: /hi.droˈʤen/
Nom
modificahidrogen n. (sense plural)
Declinació
modificaSingular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|
Indefinit | Definit | Indefinit | Definit | |||
Nominatiu-acusatiu | (un) | hidrogen | hidrogenul | - | - | |
Genitiu-datiu | (unui) | hidrogen | hidrogenului | - | - | |
Vocatiu | hidrogenule, hidrogene | - |
Relacionats
modificaTaula periòdica en romanès
|