fier
Francès
modificaAdjectiu
modificafier m. (femení fière, plural masculí fiers, plural femení fières)
- orgullós, superb, arrogant
- «Crois-moi, s’il avait une mauvaise conduite, il ne serait pas fier en rentrant à la maison. Ne pense plus à cela.» (Jean L’Hôte, La Communale, 1957)
- Creu-me, si tingués una mala conducta, no es mostraria orgullós en tornar a casa. No hi pensis més.
- destacat, gran
- Tenez ! l’autre a bien fait de mourir. C’est une fière chance.
- Vet aquí! L'altre ha fet bé de morir-se. És una gran oportunitat.
- (Lorena, Xampanya, Franc-Comptat) àcid
- «Il a encore ce sens dans l'Est, où des fruits fiers sont des fruits verts, à la saveur acide et qui font grincer les dents.» (L'Express, 1968, n° 863-875, p. 40)
- Encara té aquest sentit a l'Est, on els fruits fiers són els fruits verds, amb sabor àcid i que fan esgarrifar les dents.
- rebel
- «Il faut rejeter : les marbres fiers, qui sont trop durs et résistent à l'outil; les marbres filandreux, ayant des fils ou fissures, qui nuisent au poli et rendent le marbre plus apte à se briser.» (Carl Nachtergal, Agenda du bâtiment, ed.De Boeck Supérieur, 1988, p. 45)
- Cal rebutjar els marbres rebels, que són massa durs i resitents a l'eina, els marbres amb betes o fisures, que interfereixen amb el poliment i fan que el marbre tendeixi a trencar-se.
Antònims
modificaVerb
modificafier
- confiar, refiar
- Cet homme est fier ; peut-on s’y fier ?
- Aquest home és un orgullós, s'hi pot confiar en ell?
Vegeu també
modificaRomanès
modifica- Pronúncia: /fjer/
Nom
modificafier n. (sense plural)
Declinació
modificaSingular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|
Indefinit | Definit | Indefinit | Definit | |||
Nominatiu-acusatiu | (un) | fier | fierul | - | - | |
Genitiu-datiu | (unui) | fier | fierului | - | - | |
Vocatiu | fierule, fiere | - |
Relacionats
modificaTaula periòdica en romanès
|