Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈfɛ.rʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *ǵʰweh₁r- ‎(«animal salvatge»).


AdjectiuModifica

ferus m., fera f., ferum n.

  1. salvatge
    «bestiae cicures vel ferae» Ciceró
    bèsties domèstiques o salvatges
  2. ferotge
    «Graecia capta ferum victorem cepit et artes intulit agresti Latio.» Horaci
    La Grècia conquerida, sotmet el seu ferotge vencedor introduint les arts al país del Laci.

DeclinacióModifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu ferus fera ferum ferī ferae fera
Vocatiu fere fera ferum ferī ferae fera
Acusatiu ferum feram ferum ferōs ferās fera
Genitiu ferī ferae ferī ferōrum ferārum ferōrum
Datiu ferō ferae ferō ferīs
Ablatiu ferō ferā ferō ferīs


Vegeu tambéModifica

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.493