ferus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɛ.rʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *ǵʰweh₁r- ‎(«animal salvatge»).

Adjectiu

ferus m., fera f., ferum n.

1. salvatge

   «bestiae cicures vel ferae» (Ciceró)

   bèsties domèstiques o salvatges

2. ferotge

   «Graecia capta ferum victorem cepit et artes intulit agresti Latio.» (Horaci)

   La Grècia conquerida, sotmet el seu ferotge vencedor introduint les arts al país del Laci.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	ferus	fera	ferum		ferī	ferae	fera
Vocatiu	fere	fera	ferum		ferī	ferae	fera
Acusatiu	ferum	feram	ferum		ferōs	ferās	fera
Genitiu	ferī	ferae	ferī		ferōrum	ferārum	ferōrum
Datiu	ferō	ferae	ferō		ferīs
Ablatiu	ferō	ferā	ferō		ferīs

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.493