2a decl.
| Tema
|
-o-
|
| Genitiu
|
-i
|
Els mots llatins de la segona declinació es divideixen en tres grups segons la terminació del nominatiu singular: -us, -er, -um. El genitiu és -i.
El noms de ciutats o illes i algun substantiu, com humus, presenten el cas locatiu amb la desinència -i. Indica el lloc on passa alguna cosa o allà on un es troba: Lugduni, a Lió; humi, a terra.
El gènere dels substantius en -us és majoritàriament masculí. Són femenins els noms d'arbres (pinus), els topònims (Aegyptus) i humus. Són neutres vulgus, virus i pelagus.
Particularitats:
- Els noms en -ius contreuen el vocatiu singular en -i. En l'època clàssica, abans d'August, també es contreia el genitiu singular.
- És irregular deus per contraccions en el plural i sense vocatiu singular.
- Alguns noms, com locus, tenen doble plural: loci, locorum m., llocs; loca, locorum n., comarca.
- Els neutres pelagus, virus i vulgus no tenen plural i es declinen com els neutres en -um.
- Alguns noms, com sestertius i modius (generalment paraules força antigues o de més de tres síl·labes), mantenen el genitiu plural arcaic en -um.
Paradigmes:
populus, -i
| Cas |
Singular |
Plural
|
| Nominatiu
|
populus |
populī
|
| Vocatiu
|
popule |
populī
|
| Acusatiu
|
populum |
populōs
|
| Genitiu
|
populī |
populōrum
|
| Datiu
|
populō |
populīs
|
| Ablatiu
|
populō |
populīs
|
|
filius, -i
| Cas |
Singular
|
| Nominatiu
|
filius
|
| Vocatiu
|
fili
|
| Acusatiu
|
filium
|
| Genitiu
|
filiī
|
| Datiu
|
filiō
|
| Ablatiu
|
filiō
|
|
deus, -i
| Cas |
Plural
|
| Nominatiu
|
deī/diī/dī
|
| Vocatiu
|
deī/diī/dī
|
| Acusatiu
|
deōs
|
| Genitiu
|
deōrum/deum
|
| Datiu
|
deīs/diīs/dīs
|
| Ablatiu
|
deīs/diīs/dīs
|
|
Tots són de gènere masculí.
Particularitats:
- La majoria de noms en -er perden la -e- del nominatiu i vocatiu singular en la resta de casos.
- Alguns, però, la conserven: puer, socer, gener, vesper, adulter. Són mots formats per reducció i assimilació que ja tenien la -e- etimològica: pueros>puers>puer
- Vir, viri i els seus compostos (triumvir) es declinen com -er mantenint la vocal.
Paradigmes:
ager, agri
| Cas |
Singular |
Plural
|
| Nominatiu
|
ager |
agrī
|
| Vocatiu
|
ager |
agrī
|
| Acusatiu
|
agrum |
agrōs
|
| Genitiu
|
agrī |
agrōrum
|
| Datiu
|
agrō |
agrīs
|
| Ablatiu
|
agrō |
agrīs
|
|
puer, pueri
| Cas |
Singular |
Plural
|
| Nominatiu
|
puer |
puerī
|
| Vocatiu
|
puer |
puerī
|
| Acusatiu
|
puerum |
puerōs
|
| Genitiu
|
puerī |
puerōrum
|
| Datiu
|
puerō |
puerīs
|
| Ablatiu
|
puerō |
puerīs
|
|
vir, viri
| Cas |
Singular |
Plural
|
| Nominatiu
|
vir |
virī
|
| Vocatiu
|
vir |
virī
|
| Acusatiu
|
virum |
virōs
|
| Genitiu
|
virī |
virōrum/virum
|
| Datiu
|
virō |
virīs
|
| Ablatiu
|
virō |
virīs
|
|
Tots són de gènere neutre.
Particularitats:
- Els noms en -ium solien contraure el genitiu singular en -i en l'època clàssica abans d'August.
Paradigmes:
templum, -i
| Cas |
Singular |
Plural
|
| Nominatiu
|
templum |
templa
|
| Vocatiu
|
templum |
templa
|
| Acusatiu
|
templum |
templa
|
| Genitiu
|
templī |
templōrum
|
| Datiu
|
templō |
templīs
|
| Ablatiu
|
templō |
templīs
|
|
adverbium, adverbi
| Cas |
Singular
|
| Nominatiu
|
adverbium
|
| Vocatiu
|
adverbium
|
| Acusatiu
|
adverbium
|
| Genitiu
|
adverbiī/adverbī
|
| Datiu
|
adverbiō
|
| Ablatiu
|
adverbiō
|
|
virus, -i n.
| Cas |
Singular
|
| Nominatiu
|
virus
|
| Vocatiu
|
virus
|
| Acusatiu
|
virus
|
| Genitiu
|
virī
|
| Datiu
|
virō
|
| Ablatiu
|
virō
|
|
