Potser volíeu: déus


Català
Modifica

NomModifica

deus m. pl.

  1. forma plural de deu ‎(«xifres i nombres 10»)

NomModifica

deus f. pl.

  1. forma plural de deu ‎(«fonts»)

VerbModifica

deus

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de deure


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /dews/
  • Etimologia: De l'indoeuropeu dʰéh₁s procedent l'arrel dhēs- («allò que és sagrat»).[1]

NomModifica

deus m. ‎(genitiu deī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu deus deī
Vocatiu dee deī
Acusatiu deum deōs
Genitiu deī deōrum
Datiu deō deīs
Ablatiu deō deīs
  1. déu
    Deus aeterne! - «Oh, Déu etern!»
    di melius duint (dent), di meliora ferant, (velint) - «Que els déus en assisteixin, que plagui als déus!»
  2. ídol, persona admirada
    deus ille noster Plato - «Plató, el nostre ídol»

Vegeu tambéModifica

  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.259



Occità
Modifica

ContraccióModifica

deus m. pl. ‎(singular deu)

  1. (gascó) forma alternativa de dels