deus

Potser volíeu: déus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom masculí) /ˈdɛws/
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom femení) oriental /ˈdɛws/, occidental /ˈdews/
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	central /ˈdɛws/
	balear /ˈdəws/, /ˈdɛws/
Occidental:	/ˈdews/

• Rimes: -ɛws
• Homòfon: déus ‎(occidental)

Nom

deus m. pl.

1. Forma plural de deu ‎(«xifres i nombres 10»).

Nom

deus f. pl.

1. Forma plural de deu ‎(«fonts»).

Verb

deus

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de deure.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: dues

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /dews/
• Etimologia: De l'indoeuropeu dʰéh₁s procedent l'arrel dhēs- («allò que és sagrat»).

Nom

deus m. ‎(genitiu deī)

1. déu

   Deus aeterne! - «Oh, Déu etern!»

   di melius duint (dent), di meliora ferant, (velint) - «Que els déus en assisteixin, que plagui als déus!»

2. ídol, persona admirada

   deus ille noster Plato - «Plató, el nostre ídol»

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	deus	deī
Vocatiu	dee	deī
Acusatiu	deum	deōs
Genitiu	deī	deōrum
Datiu	deō	deīs
Ablatiu	deō	deīs

Occità

Contracció

deus m. pl. ‎(singular deu)

1. (gascó) forma alternativa de dels