deus
Potser volíeu: déus
CatalàModifica
NomModifica
deus m. pl.
- forma plural de deu («xifres i nombres 10»)
NomModifica
deus f. pl.
- forma plural de deu («fonts»)
VerbModifica
deus
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: 1
- Anagrama: dues
LlatíModifica
NomModifica
deus m. (genitiu deī)
- déu
- Deus aeterne! - «Oh, Déu etern!»
- di melius duint (dent), di meliora ferant, (velint) - «Que els déus en assisteixin, que plagui als déus!»
- ídol, persona admirada
- deus ille noster Plato - «Plató, el nostre ídol»
DeclinacióModifica
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | deus | deī |
Vocatiu | dee | deī |
Acusatiu | deum | deōs |
Genitiu | deī | deōrum |
Datiu | deō | deīs |
Ablatiu | deō | deīs |
Vegeu tambéModifica
- ↑ Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.259
OccitàModifica
ContraccióModifica
deus m. pl. (singular deu)
- (gascó) forma alternativa de dels