Potser volíeu: déus

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (nom masculí) /ˈdɛws/
  • Pronúncia(i): (nom femení) oriental /ˈdɛws/, occidental /ˈdews/
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  central /ˈdɛws/
balear /ˈdəws/, /ˈdɛws/
Occidental:  /ˈdews/

deus m. pl.

  1. forma plural de deu ‎(«xifres i nombres 10»)

deus f. pl.

  1. forma plural de deu ‎(«fonts»)

deus

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de deure

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: dues
  • Pronúncia(i): /dews/
  • Etimologia: De l'indoeuropeu dʰéh₁s procedent l'arrel dhēs- («allò que és sagrat»).[1]

deus m. ‎(genitiu deī)

  1. déu
    Deus aeterne! - «Oh, Déu etern!»
    di melius duint (dent), di meliora ferant, (velint) - «Que els déus en assisteixin, que plagui als déus!»
  2. ídol, persona admirada
    deus ille noster Plato - «Plató, el nostre ídol»

Declinació

modifica
2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu deus deī
Vocatiu dee deī
Acusatiu deum deōs
Genitiu deī deōrum
Datiu deō deīs
Ablatiu deō deīs


Vegeu també

modifica
  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.259

Occità

modifica

Contracció

modifica

deus m. pl. ‎(singular deu)

  1. (gascó) forma alternativa de dels