Potser volíeu: déus


Català
Modifica

NomModifica

deus m. pl.

  1. forma plural de deu ‎(«xifres i nombres 10»)

NomModifica

deus f. pl.

  1. forma plural de deu ‎(«fonts»)

VerbModifica

deus

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de deure

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: dues


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /dews/
  • Etimologia: De l'indoeuropeu dʰéh₁s procedent l'arrel dhēs- («allò que és sagrat»).[1]

NomModifica

deus m. ‎(genitiu deī)

  1. déu
    Deus aeterne! - «Oh, Déu etern!»
    di melius duint (dent), di meliora ferant, (velint) - «Que els déus en assisteixin, que plagui als déus!»
  2. ídol, persona admirada
    deus ille noster Plato - «Plató, el nostre ídol»

DeclinacióModifica

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu deus deī
Vocatiu dee deī
Acusatiu deum deōs
Genitiu deī deōrum
Datiu deō deīs
Ablatiu deō deīs


Vegeu tambéModifica

  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.259


Occità
Modifica

ContraccióModifica

deus m. pl. ‎(singular deu)

  1. (gascó) forma alternativa de dels