deu
CatalàModifica
|
(fitxer) |
NumeralModifica
< 9 | 10 | > 11 | |
---|---|---|---|
Cardinal: Ordinal: Partitiu: Col·lectiu: Multiplicatiu: Prefix: |
deu desè dècim desena dècuple deca- | ||
Viccionari:Llista de nombres en català |
deu inv.
- (cardinal) Nou més un.
- En dues mans hi ha deu dits.
- (valor ordinal) Desè, desena.
- La pàgina deu
- El dia deu de maig
DerivatsModifica
TraduccionsModifica
Traduccions
NomModifica
deu m. (plural deus)
Compostos i expressionsModifica
- treure un deu o ser de deu = perfecte
NomModifica
deu f. pl.
- Desena hora.
- Són les deu del matí.
NomModifica
deu f. (plural deus)
TraduccionsModifica
VerbModifica
deu (infinitiu dar)
- segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de dar
- [Vosaltres/vós] dau o deu.
- segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb dar
- [Que vosaltres/vós] deu.
- segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb dar
- Deu o dau [vosaltres/vós].
VerbModifica
deu (infinitiu deure)
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de deure
- [Ell/ella/vostè] deu.
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb deure
- Deu [tu].
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: 1
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Català anticModifica
VerbModifica
deu
OccitàModifica
ContraccióModifica
deu m. (plural deus)
- (gascó) forma alternativa de del