Potser volíeu: DEU, déu, Déu

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (font) oriental /ˈdɛw/, occidental /ˈdew/
  • Pronúncia(i): (verb dar/deure)
Oriental:  central /ˈdɛw/
balear /ˈdəw/, /ˈdɛw/
Occidental:  /ˈdew/
  • Rimes: -ɛw
  • Homòfon: déu ‎(occidental)
  • Etimologia: Numeral: del llatí decem.
  • Etimologia: Substantiu femení: del català antic dou, d’origen preromà influenciat pel llatí dux, segle XIV.

Numeral

modifica
 <  9 10   > 11
Cardinal:
Ordinal:
Partitiu:
Col·lectiu:
Multiplicatiu:
Prefix:
deu
desè
dècim
desena
dècuple
deca-
Viccionari:Llista de nombres en català

deu inv.

  1. (cardinal) Nou més un.
    En dues mans hi ha deu dits.
  2. (valor ordinal) Desè, desena.
    La pàgina deu
    El dia deu de maig

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

deu m. ‎(plural deus)

  1. Xifra i nombre 10.

Compostos i expressions

modifica

deu f. pl.

  1. Desena hora.
    Són les deu del matí.

deu f. ‎(plural deus)

  1. font

Traduccions

modifica

deu ‎(infinitiu dar)

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de dar
    [Vosaltres/vós] dau o deu.
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb dar
    [Que vosaltres/vós] deu.
  3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb dar
    Deu o dau [vosaltres/vós].

deu ‎(infinitiu deure)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de deure
    [Ell/ella/vostè] deu.
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb deure
    Deu [tu].

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

deu

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de dar

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈdew/
  • Etimologia: De de + lo

Contracció

modifica

deu m. ‎(plural deus)

  1. (gascó) forma alternativa de del