Potser volíeu: DEU, déu, Déu


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈdɛw/
  • Rimes: -ɛw
  • Àudio:
(fitxer)
  • Parònim: déu
  • Etimologia:
Numeral: del llatí decem.
Substantiu femení: preromà influenciat pel llatí dux, segle XIV.

NumeralModifica

 <  9 10   > 11
Cardinal:
Ordinal:
Partitiu:
Col·lectiu:
Multiplicatiu:
Prefix:
deu
desè
dècim
desena
dècuple
deca-
Viccionari:Llista de nombres en català

deu inv.

  1. (cardinal) Nou més un.
    En dues mans hi ha deu dits
  2. (valor ordinal) Desè, desena.
    La pàgina deu
    El dia deu de maig

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

deu m. ‎(plural deus)

  1. Xifra i nombre 10.

Compostos i expressionsModifica

NomModifica

deu f. pl.

  1. Desena hora.
    Són les deu del matí

NomModifica

deu f. ‎(plural deus)

  1. font

VerbModifica

deu ‎(infinitiu dar)

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de dar
    [Vosaltres/vós] dau o deu.
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb dar
    [Que vosaltres/vós] deu.
  3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb dar
    Deu o dau [vosaltres/vós].

VerbModifica

deu ‎(infinitiu deure)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de deure
    [Ell/ella/vostè] deu.
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb deure
    Deu [tu].

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

deu

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de dar


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈdew/
  • Etimologia: De de + lo

ContraccióModifica

deu m. ‎(plural deus)

  1. (gascó) forma alternativa de del