Potser volíeu: nou-, NOU


Català
Modifica

  • Àudio:
(fitxer)
  • Etimologia:
Adjectiu: Del llatí novu(m), cas oblic de novus, del proto-itàlic *nowus, del proto-indoeuropeu *néwos, segle XIII. Doblet de novi i nuvi.
Substantiu: Del llatí vulgar *noce(m), de nūcem, acusatiu de nux, segle XIII.
Numeral: Del llatí nove(m), segle XIV.

AdjectiuModifica

nou m. ‎(femení nova, plural masculí nous, plural femení noves)

  1. Recent, modern, que implica novetat.
     
    Icona d'un missatge nou
  2. Creat, es diu de quelcom que abans no existia.

DerivatsModifica

Compostos i expressionsModifica

SinònimsModifica

AntònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

nou f. ‎(plural nous)

  1. (botànica) Fruit o llavor de la noguera (Juglans regia); és mengívola i de forma molt rugosa.
     
    Nou de la noguera
  2. (botànica) Tipus de fruit sec indehiscent.

SinònimsModifica

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

NumeralModifica

 <  8 9   > 10
Cardinal:
Ordinal:
Col·lectiu:
Multiplicatiu:
Prefix:
nou
novè
nonet
nònuple
nona-
Viccionari:Llista de nombres en català

nou inv.

  1. (cardinal) Vuit més un.
    Té nou anys
  2. (valor ordinal) Novè, novena.
    La pàgina nou
    El dia nou de maig

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

nou m. ‎(plural nous)

  1. Xifra i nombre 9.

NomModifica

nou f. pl.

  1. Novena hora.
    Són les nou del matí

VerbModifica

nou

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de noure
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb noure

Vegeu tambéModifica