• Pronúncia(i): /ˈnɔ.wʊs/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *néwos-, amb cognat en sànscrit नव ‎(nava) i en grec antic νέος ‎(néos).

Adjectiu

modifica

novus m., nova f., novum n. ‎(comparatiu novior, superlatiu novissimus)

  1. nou

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu novus nova novum novī novae nova
Vocatiu nove nova novum novī novae nova
Acusatiu novum novam novum novōs novās nova
Genitiu novī novae novī novōrum novārum novōrum
Datiu novō novae novō novīs
Ablatiu novō novā novō novīs