Potser volíeu: VUIT


Català
modifica

Oriental:  central /ˈbujt/, balear /ˈvujt/
Occidental:  nord-occidental /ˈbujt/
valencià /ˈvujt/, /ˈbujt/
  • Rimes: -ujt
  • Homòfon: buit
  • Etimologia: Del llatí octō, segle XIV. L’evolució és discutida, o bé de huit per inflexió i amb una consonant protètica, o bé per diftongació /ˈɔjto/ > /ˈwɔjt/ > /ˈwujt/ que hauria resultat tant en /ˈvujt/ com en /ˈwit/. En qualsevol cas és paral·lel als doblets (a)vui i hui.[1]

Numeral modifica

 <  7 8   > 9
Cardinal:
Ordinal:
Partitiu:
Col·lectiu:
Multiplicatiu:
Prefix:
vuit
vuitè
octau
octal
òctuple
octa-
Viccionari:Llista de nombres en català

vuit inv.

  1. (cardinal) Set més un.
    Té vuit anys.
  2. (valor ordinal) Vuitè, vuitena.
    La pàgina vuit
    El dia vuit de maig

Variants modifica

Derivats modifica

Compostos i expressions modifica

Traduccions modifica

Nom modifica

vuit m. ‎(plural vuits)

  1. Xifra i nombre 8.

Nom modifica

vuit f. pl.

  1. Vuitena hora.
    Són les vuit del matí.

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: 1

Vegeu també modifica

  1. Mar Batlle, «L’evolució de les ĕ i ŏ + iod en català dins la Romània», Caplletra 20, primavera 1996