Potser volíeu: VUIT

Català

modifica
Oriental:  central /ˈbujt/, balear /ˈvujt/
Occidental:  nord-occidental /ˈbujt/
valencià /ˈvujt/, /ˈbujt/
  • Rimes: -ujt
  • Homòfon: buit
  • Etimologia: Del llatí octō, segle XIV. L’evolució és discutida, o bé de huit per inflexió i amb una consonant protètica, o bé per diftongació /ˈɔjto/ > /ˈwɔjt/ > /ˈwujt/ que hauria resultat tant en /ˈvujt/ com en /ˈwit/. En qualsevol cas és paral·lel als doblets (a)vui i hui.[1]

Numeral

modifica
← 7 8 9 →
Cardinal:
Ordinal:
Partitiu:
Col·lectiu:
Multiplicatiu:
Prefix:
vuit
vuitè
octau
octal
òctuple
octa-
Viccionari:Llista de nombres en català

vuit inv.

  1. (cardinal) Set més un.
    Té vuit anys.
  2. (valor ordinal) Vuitè, vuitena.
    La pàgina vuit
    El dia vuit de maig

Variants

modifica

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica

Traduccions

modifica

vuit m. ‎(plural vuits)

  1. Xifra i nombre 8.

vuit f. pl.

  1. Vuitena hora.
    Són les vuit del matí.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

modifica
  1. Mar Batlle, «L’evolució de les ĕ i ŏ + iod en català dins la Romània», Caplletra 20, primavera 1996