Català

modifica
  • Pronúncia(i): valencià /ˈwit/
  • Rimes: -it
  • Etimologia: Del llatí octō, segle XIV. L’evolució és discutida, o bé per inflexió /ˈɔjt(o)/ > /ˈujt/ > /ˈwit/, o bé per diftongació /ˈwɔjt/ > /ˈwujt/ > /ˈ(w)wit/.[1] La hac inicial és per indicar que cal llegir /w/, no /v/, perquè en llatí no es distingien u i v. Vegeu també vuit i hui.

Numeral

modifica
← 7 8 9 →
Cardinal:
Ordinal:
huit
huité
Viccionari:Llista de nombres en català

huit inv.

  1. (cardinal, valencià) Forma alternativa de vuit.
    Té huit anys
  2. (valor ordinal) Huité, huitena.
    La pàgina huit
    El dia huit de maig

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Vegeu vuit

huit m. ‎(plural huits)

  1. Xifra i nombre 8.

huit f. pl.

  1. Huitena hora.
    Són les huit del matí.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

modifica
  1. Mar Batlle, «L’evolució de les ĕ i ŏ + iod en català dins la Romània», Caplletra 20, primavera 1996

Francès

modifica
  • Pronúncia: /ɥit/
  • Etimologia: Del llatí octō, que va derivar en el francès antic uit; la lletra h es va afegir per evitar confusió amb el terme vit.

Numeral

modifica
← 7 8 9 →

huit

  1. (cardinal) vuit

Vegeu també

modifica
  • Entrada «huit» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).