Potser volíeu: HORA


Català
Modifica

Oriental: /ˈɔ.ɾə/
Occidental: nord-occidental /ˈɔ.ɾa/, valencià /ˈɔ.ɾa/, /ˈɔ.ɾɔ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí hōra, procedent del grec ὥρα ‎(hṓra, «període de temps, estona»), segle XIV.
  • Anagrama: rahó

NomModifica

ho·ra f. ‎(plural hores)

  1. Període de temps equivalent a seixanta minuts.
    Fa una hora que han arribat els convidats.
  2. Moment concret en què es fa una activitat específica.
    És l'hora de dinar.
    És l'hora de començar a treballar.

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈo.ɾa/
  • Etimologia: Del llatí hōra.

NomModifica

ho·ra f. ‎(plural horas)

  1. hora

RelacionatsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre hora


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈhoː.ra/
  • Etimologia: Del grec ὥρα ‎(hṓra).

NomModifica

hōra f. ‎(genitiu hōrae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu hōra hōrae
Vocatiu hōra hōrae
Acusatiu hōram hōrās
Genitiu hōrae hōrārum
Datiu hōrae hōrīs
Ablatiu hōrā hōrīs
  1. hora


Tahitià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈho.ɾa/
  • Etimologia: Del llatí hora

NomModifica

hora

  1. hora
    Hora ha?, quina hora és?
    'E hora piti, són les dues
    'E hora hitu e te āfa, tres hores i mitja, dos quarts de quatre