hora
Potser volíeu: HORA
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: /ˈɔ.ɾə/
- Occidental: nord-occidental /ˈɔ.ɾa/, valencià /ˈɔ.ɾa/, /ˈɔ.ɾɔ/
- Rimes: -ɔɾa
|
(fitxer) |
NomModifica
hora f. (plural hores)
- Període de temps equivalent a seixanta minuts.
- Fa una hora que han arribat els convidats.
- Moment concret en què es fa una activitat específica.
- És l'hora de dinar.
- És l'hora de començar a treballar.
NotesModifica
- La vocal oberta és una evolució anòmala de la vocal llarga llatina. La vocal tancada originària es manté en empordanès i algunes zones del gironès.
RelacionatsModifica
TraduccionsModifica
Traduccions
|
|
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: ho·ra (2)
- Anagrama: rahó
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
CastellàModifica
NomModifica
hora f. (plural horas)
RelacionatsModifica
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: ho·ra (2)
Vegeu tambéModifica
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre hora
LlatíModifica
NomModifica
hōra f. (genitiu hōrae)
DeclinacióModifica
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | hōra | hōrae |
Vocatiu | hōra | hōrae |
Acusatiu | hōram | hōrās |
Genitiu | hōrae | hōrārum |
Datiu | hōrae | hōrīs |
Ablatiu | hōrā | hōrīs |
TahitiàModifica
NomModifica
hora
- hora
- Hora ha?, quina hora és?
- 'E hora piti, són les dues
- 'E hora hitu e te āfa, tres hores i mitja, dos quarts de quatre