Potser volíeu: orà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈo.ɾə/, occidental /ˈo.ɾa/
  • Rimes: -oɾa
  • Etimologia: Del llatí aura ‎(«brisa»), doblet de aura ‎(«vent suau»).
  • Anagrames: rao, raó

NomModifica

o·ra f. ‎(plural ores)

  1. Vent suau i plaent.
  2. Temps tranquil, agradable sense fred ni calor.

DerivatsModifica

Compostos i expressionsModifica

  • «Fa una bona ora» - fa bon temps (modisme jugant amb el mot hora)

VerbModifica

o·ra

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orar

Vegeu tambéModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈoː.ra/

NomModifica

ōra

  1. nominatiu plural de ōs
  2. vocatiu plural de ōs
  3. acusatiu plural de ōs