Potser volíeu: orà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (nom)
Oriental:  /ˈɔ.ɾə/
Occidental:  nord-occidental /ˈɔ.ɾa/
valencià /ˈɔ.ɾa/, /ˈɔ.ɾɔ/
  • Pronúncia(i): (verb) oriental /ˈo.ɾə/, occidental /ˈo.ɾa/
  • Rimes: -oɾa
  • Etimologia: Del llatí aura ‎(«brisa»). Doblet de aura ‎(«vent suau»).

ora f. ‎(plural ores)

  1. Vent suau i plaent.
  2. Temps tranquil, agradable sense fred ni calor.

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • «Fa una bona ora» - fa bon temps (modisme jugant amb el mot hora)

ora

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈoː.ra/

ōra

  1. nominatiu plural de ōs
  2. vocatiu plural de ōs
  3. acusatiu plural de ōs