partitiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pər.tiˈtiw/, occidental /paɾ.tiˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Cultisme del llatí medieval partītīvus, de partītus ‎(«partit»), participi de partiō ‎(«partir»).

Adjectiu

partitiu m. ‎(femení partitiva, plural masculí partitius, plural femení partitives)

1. Que designa una part respecte d'un tot.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Partitif ^(de)
• Anglès: partitive ^(en)
• Castellà: partitivo ^(es)
• Francès: partitif ^(fr)
• Italià: partitivo ^(it)

Nom

partitiu m. ‎(plural partitius)

1. Element lingüístic que designa una part d’un tot.
2. Cas gramatical que adopta una paraula que expressa l'objecte d'un verb transitiu afectat només en part o per una acció incompleta.

Notes

• En finès, a més, és el cas de qualsevol objecte d'un verb en forma negativa. Exemples:

  haluatko vettä?

  que vols aigua? (vettä és el partitiu de vesi ‎(«aigua»))

  en halua vettä

  no vull aigua (vettä és el partitiu de vesi ‎(«aigua»))

Miscel·lània

• Síl·labes: par·ti·tiu (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat