cas

Potser volíeu: Cas

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkas/, balear /ˈcas/, /ˈkas/
• Rimes: -as
• Etimologia: Del llatí casus.
• Anagrames: asc, sac

Nom

cas m. ‎(plural casos)

1. Situació particular que es produeix entre les diverses possibles.
2. Objecte d'estudi d'alguna disciplina.
3. Cadascuna de les formes que presenta una paraula segons la seva declinació, que marca la funció sintàctica.
4. Atenció, cura (fer cas).

Compostos i expressions

• ser un cas: ser molt especial, no tenir remei
• en cas que: si (condicional)
• si de cas
• per si de cas

Sinònims

• causa, judici, litigi, plet, procés.
• ocasió.

Traduccions

Situació particular

• Alemany: Fall ^(de) m.
• Anglès: case ^(en)
• Àrab: قَضِيَّة‎ ^(ar) f.
• Belarús: спра́ва ^(be) f. ‎(sprava)
• Búlgar: де́ло ^(bg) n.
• Castellà: caso ^(es)
• Coreà: 사건 ^(ko) ‎(sageon)
• Eslovac: prípad ^(sk) m.
• Eslovè: primer ^(sl) m.
• Finès: tapaus ^(fi)
• Francès: cas ^(fr)
• Gallec: caso ^(gl) m.
• Gal·lès: achos ^(cy) m.
• Georgià: შემთხვევა ^(ka) ‎(xèmtkhveva)
• Grec: περίπτωση ^(el) f. ‎(períptossi)
• Hebreu: מקרה ^(he) m.

• Italià: caso ^(it) m.
• Japonès: 例 ^(ja)
• Macedoni: случај ^(mk) m.
• Mongol: хэрэг ^(mn)
• Neerlandès: geval ^(nl) n.
• Polonès: przypadek ^(pl) m.
• Portuguès: caso ^(pt) m.
• Romanès: caz ^(ro) n.
• Rus: случай ^(ru) m. ‎(slutxai)
• Serbocroat: случај ^(sh), slučaj ^(sh)
• Suec: fall ^(sv)
• Txec: případ ^(cs) m.
• Ucraïnès: спра́ва ^(uk) f. ‎(sprava)
• Vietnamita: trường hợp ^(vi)
• Xinès: 事件 ^(zh) ‎(shìjiàn)

Objecte d'estudi

• Anglès: case ^(en)
• Àrab: حَالَات‎ ^(ar) pl.
• Armeni: դեպք ^(hy) ‎(depk)
• Búlgar: слу́чай ^(bg) m.
• Castellà: caso ^(es)
• Eslovac: prípad ^(sk) m.
• Eslovè: primer ^(sl) m.
• Esperanto: kazo ^(eo)
• Finès: tapaus ^(fi), case ^(fi)
• Francès: cas ^(fr) m.
• Gallec: caso ^(gl) m.
• Hebreu: מקרה ^(he) m.
• Hongarès: eset ^(hu)
• Irlandès: cás ^(ga) m.

• Italià: caso ^(it) m.
• Japonès: 事件 ^(ja)
• Llatí: casus ^(la) m.
• Macedoni: случај ^(mk) m.
• Mongol: хэрэг ^(mn)
• Neerlandès: geval ^(nl) n.
• Occità: cas ^(oc) m.
• Persa: مورد ^(fa)
• Portuguès: caso ^(pt) m.
• Rus: слу́чай ^(ru) m. ‎(slútxai)
• Serbocroat: случај ^(sh), slučaj ^(sh)
• Suahili: kesi ^(sw)
• Suec: fall ^(sv) n.
• Txec: případ ^(cs) m.

Forma segons la declinació

• Anglès: case ^(en)
• Àrab: حَالَة ^(ar) f.
• Armeni: հոլով ^(hy) ‎(holov)
• Àzeri: hal ^(az)
• Belarús: склон ^(be) m. ‎(sklon)
• Búlgar: паде́ж ^(bg) m.
• Castellà: caso ^(es)
• Coreà: 격 ^(ko) ‎(gyeok)
• Danès: fald ^(da), kasus ^(da)
• Eslovac: pád ^(sk) m.
• Eslovè: sklon ^(sl) m.
• Esperanto: kazo ^(eo)
• Estonià: kääne ^(et)
• Feroès: fall ^(fo) n.
• Finès: sijamuoto ^(fi)
• Francès: cas ^(fr)
• Gal·lès: cyflwr ^(cy) m.
• Georgià: ბრუნვა ^(ka) ‎(brunva)
• Grec: πτώση ^(el) f. ‎(ptossi)
• Grec antic: πτῶσις ^(grc) f. ‎(ptôsis)
• Hebreu: יַחֲסָה‎ ^(he) f.
• Hindi: कारक ^(hi) m.
• Hongarès: eset ^(hu)
• Ido: kazo ^(io)

• Irlandès: tuiseal ^(ga) m.
• Islandès: fall ^(is) n.
• Italià: caso ^(it) m.
• Japonès: 格 ^(ja)
• Letó: locījums ^(lv) m.
• Lituà: linksnis ^(lt) m.
• Llatí: casus ^(la) m.
• Macedoni: падеж ^(mk) m.
• Neerlandès: naamval ^(nl) m., casus ^(nl) m.
• Polonès: przypadek ^(pl) m.
• Portuguès: caso ^(pt) m.
• Romanès: caz ^(ro) n.
• Rus: паде́ж ^(ru) m. ‎(padej)
• Serbocroat: падеж ^(sh), padež ^(sh)
• Suec: kasus ^(sv) n.
• Tai: การก ^(th)
• Tàtar: килеш ^(tt)
• Telugu: విభక్తి ^(te)
• Turc: hâl ^(tr)
• Txec: pád ^(cs) m.
• Ucraïnès: відмі́нок ^(uk) m. ‎(vidmínok)
• Vietnamita: cách ^(vi)
• Xinès: 格 ^(zh) ‎(gé)

Atenció, cura

• Castellà: caso ^(es)

Nom

cas f. pl.

1. forma plural de ca ‎(«lletra k»)

Contracció

cas

1. Contracció entre el nom casa i l'article salat es quan és usat com un article personal. S'utilitza tan per referir-se a un habitatge com a una família. Sempre s'escriu davant de nom o de sobrenom.

Sinònims

• ca s' (forma apostrofada)
• cal
• can

Notes d'ús

• Quan la contracció es troba davant d'una paraula que compleix els requisits per apostrofar l'article es, cal trencar la contracció i aplicar l'apostrofació de l'article.
• :Exemples: Ca s'Andreu

Verb

cas

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de casar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: cas

Francès

• Pronúncia: /kɑ/
• Etimologia: Del llatí casus.

Nom

cas m. ‎(plural invariable)

1. cas