Català

modifica

Contracció

modifica

can ‎(femení ca na)

  1. Casa d’en (seguit d’un nom personal masculí) o casa dels (seguit d’un nom de família).
    Aquell casalot és can Ramon.
  2. (popular) Forma alternativa de cal com a personificació d’una entitat.
    Hi ha jornada de portes obertes a can Barça.

Variants

modifica
  • ca n' (forma apostrofada), ca'n (grafia arcaica)

Relacionats

modifica
  • Seguit de vocal s’aplica la forma apostrofada: p. ex. ca n'Andreu.
  • En cas de topònims s’escriu amb majúscula inicial com a nom propi: p. ex. Can Batlle.
  • Com a nom propi, amb pèrdua de la referència personal, pot tenir una forma fixada variable: Can Anglada o Ca n’Anglada. En mallorquí és sense apostrofar.
  • A diferència de cal, no té plural, és personal.

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

Adverbi

modifica

can

  1. quan

can

  1. forma alternativa de ca

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica
  • Pronúncia: (amb l'estrès) /kæn/, /kɛn/, (sense lˈestrès) /kən/, /kn̩, kɪn
  • Àudio: EUA, amb l'estrès

can ‎(3a persona singular present can, gerundi -, passat could, participi couth [obsolet, només ús adjectival])

  1. poder
  2. tenir permís
  3. En preguntes retòriques, serveix com ordre.
    Can you give me a pencil?
    Pots portar-me un llapis? (Porta'm un llapis)

Sinònims

modifica

Antònims

modifica
  • Formes de be able to reemplacen les formes absents de can.

can ‎(3a persona singular present cans, gerundi canning, passat i participi canned)

  1. enllaunar
  2. descartar (una idea, un projecte, etc.)
  3. (EUA, eufemisme) acomiadar

can ‎(plural cans)

  1. llauna

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈkan/, meridional \ˈkaŋ\
Americà: alt /ˈkan/, baix \ˈkaŋ\, austral /ˈkan/

can m. ‎(plural canes)

  1. ca, gos
  2. (escultura) permòdol

Sinònims

modifica

Vegeu també

modifica
  • can. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].