can
CatalàModifica
ContraccióModifica
can
- Contracció entre el nom casa i l'article personal en que s'utilitza tan per referir-se a un habitatge com a una família. Sempre s'escriu davant de nom o de sobrenom.[1][2][3]
- Exemple: Aquell casalot és can Ramon.
SinònimsModifica
Compostos i expressionsModifica
- Compostos:
Notes d'úsModifica
- Quan la contracció es troba davant d'una paraula que compleix els requisits per apostrofar l'article en, cal trencar la contracció i aplicar l'apostrofació de l'article.
- :Exemples: Ca n'Andreu
- No existeix contracció pel femení, però la paraula casa si que s'abreuja a ca.
- :Exemples: Ca na Maria.
- No existeix forma en plural.
Vegeu tambéModifica
Català medievalModifica
AdverbiModifica
can
NomModifica
can
- forma alternativa de ca
Vegeu tambéModifica
AnglèsModifica
VerbModifica
can (3a persona singular present can, gerundi -, passat could, participi couth [obsolet, només ús adjectival])
- poder
- tenir permís
- En preguntes retòriques, serveix com ordre.
- Can you give me a pencil? (Pots portar-me un llapis? = Porta'm un llapis.)
SinònimsModifica
AntònimsModifica
Nota d'úsModifica
- Formes de be able to reemplacen les formes absents de can.
VerbModifica
can (3a persona singular present cans, gerundi canning, passat i participi canned)
NomModifica
can (plural cans)
CastellàModifica
- Pronúncia: /ˈkan/
NomModifica
can m. (plural canes)
SinònimsModifica
Vegeu tambéModifica
- can. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].