Potser volíeu: ca., CA, Ca, ça, ĉa

Multilingüe

modifica

Símbol

modifica

ca

  1. Codi de llengua ISO 639-1 del català.

Sinònims

modifica
  • cat (ISO 639-2)

Català

modifica
Gos: del llatí canis, segle XIV.
Casa: apòcope.
Interjecció: probablement contracció de què ha (d’esser).

ca m. (plural cans)

  1. (obsolet o balear i septentrional) gos

Relacionats

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • ca marí = tauró blanc
  • ca vell = home amb gran picardia i experiència
  • ésser com el ca i el gat = barallar-se
  • estar sol com un ca = estar completament sol, aïllat
  • un ca és un gos = expressió amb què es replica a un ca

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

ca f. (plural cas)

  1. Nom de l'onzena lletra de l'alfabet català ("k K").

Traduccions

modifica

ca f. (plural invariable)

  1. (seguit d’un nom) casa
    Ca l'Ignasi.

Derivats

modifica
  • Sempre ha d'anar seguit d'un nom, sobrenom, grau parentiu o similar, sovint, però, entre ca i el nom hi ha un article personal (n', l', la, les, s', ...), o bé, un possessiu. Exemples: ca son pare, ca l'àvia
  • La contracció s'ha d'aplicar sempre que sigui possible, és a dir, quan l'apostrofació no obliga a trencar-la i quan la forma existeix per la combinació amb un article concret (els masculins singulars i algun masculí plural). Exemples: ca l'Antoni, ca les pintores, però cal Joan i cals pintors.

Interjecció

modifica

ca

  1. Indica desmentiment, desacord amb l'afirmació anterior.
    Et penses que em venceràs? I ca!
    He de venir ara? Ca! Impossible.

Compostos i expressions

modifica
  • ca barret! = variant intensiva de ca

Miscel·lània

modifica
  • Anagrama: aC (revers)

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

ca m. (plural cans, femení cana)

  1. ca, gos
  2. kan
  3. (despectiu) moro, gentalla

Variants

modifica

Vegeu també

modifica