moro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmɔ.ɾu/
	balear /ˈmɔ.ɾo/, /ˈmɔ.ɾu/
Occidental:	/ˈmɔ.ɾo/

• Rimes: -ɔɾo
• Etimologia: Del català antic maure, del llatí maurus ‎(«de Mauritània»), segle XIV.

Adjectiu

moro m. ‎(femení mora, plural masculí moros, plural femení mores)

1. (popularment) Magribí, relatiu al nord d'Àfrica.
2. (històricament) Andalusí o morisc.

Compostos i expressions

• blat de moro: dacsa.
• moro de pau: antigament, a l'Àfrica, aquell qui prometia vassallatge al rei.
• moros i cristians: festa pública que fingeix batalla entre musulmans i cristians.

Traduccions

Magribí

• Anglès: Moorish ^(en)
• Castellà: moro ^(es)
• Esperanto: maŭra ^(eo)
• Francès: maure ^(fr)
• Gallec: mouro ^(gl)
• Llatí: mauris ^(la)
• Romanès: maur ^(ro)

Nom

moro m. ‎(plural moros, femení mora)

1. (popularment) magribí
2. (per extensió) musulmà

Nom

moro m. ‎(plural moros)

1. (peixos) mussola vera
2. (peixos) xucla vera

Verb

moro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de morir.

Variants

• mor, mori, muir, muic, morc

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·ro (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Em moro, Atles Lingüístic del Domini Català

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmo.ɾo/
• Rimes: -oɾo

Adjectiu

moro m. ‎(femení mora, plural masculí moros, plural femení moras)

1. moro

Nom

moro m. ‎(plural moros, femení mora)

1. moro

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·ro (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmoː.roː/

Adjectiu

mōrō

1. datiu masculí singular de mōrus
2. datiu neutre singular de mōrus
3. ablatiu masculí singular de mōrus
4. ablatiu neutre singular de mōrus

Nom

mōrō

1. datiu singular de mōrus
2. ablatiu singular de mōrus