mora
CatalàModifica
NomModifica
mora f. (plural mores)
- (dret) Morositat, demora en el compliment d’una obligació.
- (poesia, lingüística) Unitat de durada d’una síl·laba breu.
- (peixos) besuc de la taca
- (peixos) xucla vera
- (peixos) gerret flabioler
- forma femenina de moro
- (ortografia del 2016) forma alternativa de móra
AdjectiuModifica
mora f. (plural mores)
- forma femenina de moro
VerbModifica
mora
- (nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb morir
- (nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb morir
- (nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb morir
Miscel·làniaModifica
CastellàModifica
AdjectiuModifica
mora f. (plural moras)
- forma femenina de moro
NomModifica
mora f. (plural moras)
Vegeu tambéModifica
- mora. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.
LlatíModifica
- Pronúncia(i): /ˈmɔ.ra/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)mer («estar pensatiu o expectant»).
NomModifica
mora f. (genitiu morae)
DeclinacióModifica
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | mora | morae |
Vocatiu | mora | morae |
Acusatiu | moram | morās |
Genitiu | morae | morārum |
Datiu | morae | morīs |
Ablatiu | morā | morīs |
AdjectiuModifica
mōra
- nominatiu femení singular de mōrus
- nominatiu neutre plural de mōrus
- vocatiu femení singular de mōrus
- vocatiu neutre plural de mōrus
- acusatiu neutre plural de mōrus
AdjectiuModifica
mōrā
- ablatiu femení singular de mōrus