Potser volíeu: Mora, Morà, mòra, móra, Móra


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmɔ.ɾə/, occidental /ˈmɔ.ɾa/
  • Rimes: -ɔɾa
  • Etimologia: Del llatí mora.

NomModifica

mora f. ‎(plural mores)

  1. (dret) Morositat, demora en el compliment d’una obligació.
  2. (poesia, lingüística) Unitat de durada d’una síl·laba breu.
  3. (peixos) besuc de la taca
  4. (peixos) xucla vera
  5. (peixos) gerret flabioler
  6. forma femenina de moro
  7. (ortografia del 2016) forma alternativa de móra

AdjectiuModifica

mora f. ‎(plural mores)

  1. forma femenina de moro

VerbModifica

mora

  1. (nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb morir
  2. (nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb morir
  3. (nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb morir

Miscel·làniaModifica


Castellà
Modifica

AdjectiuModifica

mora f. ‎(plural moras)

  1. forma femenina de moro

NomModifica

mora f. ‎(plural moras)

  1. forma femenina de moro
  2. (peixos) mòrid

Vegeu tambéModifica

  • mora. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈmɔ.ra/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)mer («estar pensatiu o expectant»).

NomModifica

mora f. ‎(genitiu morae)

  1. retard, demora
  2. entrebanc
  3. móra

DeclinacióModifica

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu mora morae
Vocatiu mora morae
Acusatiu moram morās
Genitiu morae morārum
Datiu morae morīs
Ablatiu morā morīs


AdjectiuModifica

mōra

  1. nominatiu femení singular de mōrus
  2. nominatiu neutre plural de mōrus
  3. vocatiu femení singular de mōrus
  4. vocatiu neutre plural de mōrus
  5. acusatiu neutre plural de mōrus

AdjectiuModifica

mōrā

  1. ablatiu femení singular de mōrus