mora

Potser volíeu: Mora, Morà, mòra, móra, Móra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmɔ.ɾə/, occidental /ˈmɔ.ɾa/
• Rimes: -ɔɾa
• Etimologia: Del llatí mora.

Nom

mora f. ‎(plural mores)

1. (dret) Morositat, demora en el compliment d’una obligació.
2. (poesia, lingüística) Unitat de durada d’una síl·laba breu.
3. (peixos) besuc de la taca
4. (peixos) xucla vera
5. (peixos) gerret flabioler
6. Forma femenina de moro.
7. (ortografia del 2016) Forma alternativa de móra.

Adjectiu

mora f. ‎(plural mores)

1. Forma femenina de moro.

Verb

mora

1. (nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb morir.
2. (nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb morir.
3. (nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb morir.

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·ra (2)
• Anagrames: amor ^(alfagrama), Amor, armo, armó, arom ^(revers), oram, roma, Roma, romà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmo.ɾa/
• Rimes: -oɾa

Adjectiu

mora f. ‎(plural moras)

1. forma femenina de moro

Nom

mora f. ‎(plural moras)

1. forma femenina de moro
2. (peixos) mòrid

Vegeu també

• mora. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɔ.ra/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)mer («estar pensatiu o expectant»).

Nom

mora f. ‎(genitiu morae)

1. retard, demora
2. entrebanc
3. móra

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	mora	morae
Vocatiu	mora	morae
Acusatiu	moram	morās
Genitiu	morae	morārum
Datiu	morae	morīs
Ablatiu	morā	morīs

Adjectiu

mōra

1. nominatiu femení singular de mōrus
2. nominatiu neutre plural de mōrus
3. vocatiu femení singular de mōrus
4. vocatiu neutre plural de mōrus
5. acusatiu neutre plural de mōrus

Adjectiu

mōrā

1. ablatiu femení singular de mōrus