Potser volíeu: armó

Català

modifica

armo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de armar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb armar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb armar

Miscel·lània

modifica

Castellà

modifica

armo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb armar
  • Pronúncia(i): /ˈar.moː/

armō

  1. datiu singular de armus
  2. ablatiu singular de armus

armō ‎(1a present?), armās ‎(2a present), armāre ‎(infinitiu), armāvī ‎(perfet), armātum ‎(supí)

  1. armar
    Egentes in locupletes armare.
    Armar els pobres contra els rics.
  2. proveir, equipar
    Sese armare eloquentiā.
    Equipar-se d'eloqüència.

Derivats

modifica