Potser volíeu: armó


Català
Modifica

VerbModifica

armo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de armar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb armar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb armar

Miscel·làniaModifica


Castellà
Modifica

VerbModifica

armo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb armar


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈar.moː/

NomModifica

armō

  1. datiu singular de armus
  2. ablatiu singular de armus

VerbModifica

armō ‎(1a present?), armās ‎(2a present), armāre ‎(infinitiu), armāvī ‎(perfet), armātum ‎(supí)

  1. armar
    Egentes in locupletes armare.
    Armar els pobres contra els rics.
  2. proveir, equipar
    Sese armare eloquentiā.
    Equipar-se d'eloqüència.

DerivatsModifica