armo
Potser volíeu: armó
CatalàModifica
VerbModifica
armo
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de armar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb armar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb armar
Miscel·làniaModifica
CastellàModifica
VerbModifica
armo
LlatíModifica
- Pronúncia(i): /ˈar.moː/
NomModifica
armō
VerbModifica
armō (1a present?), armās (2a present), armāre (infinitiu), armāvī (perfet), armātum (supí)
- armar
- Egentes in locupletes armare.
- Armar els pobres contra els rics.
- proveir, equipar
- Sese armare eloquentiā.
- Equipar-se d'eloqüència.