Roma

Potser volíeu: roma, romà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈro.mə/, occidental /ˈro.ma/
• Rimes: -oma
• Etimologia: Del llatí Rōma, d’origen incert, en la mitologia relacionat amb Rōmulus ‎(«Ròmul»).

Nom propi

Roma

1. Ciutat a la riba del Tíber, capital d’Itàlia.
2. L'antic Imperi romà.
3. Seu de l'Església catòlica.
4. Cognom d’origen toponímic

Sinònims

• (ciutat) Ciutat Eterna
• (seu) Santa Seu, Vaticà

Relacionats

    De la mateixa arrel

romà romana romanç arromançar romança romàntic (via francès romantique) romanx romanès romanesc Romania Romània Romanya Romanyà Romanyac romànic romanista romanitzar

romaic (via grec antic Ῥωμαϊκός ‎(Rhōmaïkós)) romeu (via grec antic Ῥωμαῖος ‎(Rhōmaîos)) Romeu romer (peregrí) romera Romuald Ròmul La semblança amb romaní i amb romandre és fortuïta.

Compostos i expressions

• tots els camins van a Roma

Traduccions

Capital d'Itàlia

• Àrab: رومية ^(ar)
• Anglès: Rome ^(en)
• Castellà: Roma ^(es)

• Grec antic: Ῥώμη ^(grc) ‎(Rhṓmē)
  • Grec: Ρώμη ^(el) ‎(Romi)
• Italià: Roma ^(it)
• Polonès: Rzym ^(pl) m. inan.

Miscel·lània

• Síl·labes: Ro·ma (2)
• Anagrames: amor ^(alfagrama), Amor ^(revers), armo, armó, arom, mora, Mora, Morà, móra, Móra, mòra, oram

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, GEC
• Cognoms de la població, Idescat

Anglès

• Etimologia: Del romaní rom.

Nom

Roma ‎(plural Romas)

1. gitano, romaní

Sinònims

• Rom, gypsy

Adjectiu

Roma ‎(no comparable)

1. gitano, romaní

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈro.ma/
• Rimes: -oma
• Etimologia: Del llatí Rōma.

Nom propi

Roma

1. Roma

Compostos i expressions

• Roma no se construyó en un día: Fa falta temps i perseverança per a fer coses importants.
• Todos los caminos llevan a Roma: tots els camins van a Roma (Hi ha diverses formes d'arribar a un mateix fi)

Relacionats

• romano

Miscel·lània

• Síl·labes: Ro·ma (2)
• Anagrames: amor ^(alfagrama), armo, armó, maro, mora, morá, ramo

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈroː.ma/
• Etimologia: D’origen incert, en la mitologia relacionat amb Rōmulus ‎(«Ròmul»).

Nom propi

Rōma f. ‎(genitiu Rōmae)

1. Roma

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Rōma	-
Vocatiu	Rōma	-
Acusatiu	Rōmam	-
Genitiu	Rōmae	-
Datiu	Rōmae	-
Ablatiu	Rōmā	-
Locatiu	Rōmae	-