Potser volíeu: roma, romà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈro.mə/, occidental /ˈro.ma/
  • Rimes: -oma
  • Etimologia: Del llatí Rōma, d’origen incert, en la mitologia relacionat amb Rōmulus ‎(«Ròmul»).

Nom propiModifica

Roma

  1. Ciutat a la riba del Tíber, capital d’Itàlia.
  2. L'antic Imperi romà.
  3. Seu de l'Església catòlica.
  4. Cognom d’origen toponímic

SinònimsModifica

RelacionatsModifica

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Etimologia: Del romaní rom.

NomModifica

Roma ‎(plural Romas)

  1. gitano, romaní

SinònimsModifica

AdjectiuModifica

Roma ‎(no comparable)

  1. gitano, romaní


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈro.ma/
  • Rimes: -oma
  • Etimologia: Del llatí Rōma.

Nom propiModifica

Roma

  1. Roma

Compostos i expressionsModifica

  • Roma no se construyó en un día: Fa falta temps i perseverança per a fer coses importants.
  • Todos los caminos llevan a Roma: tots els camins van a Roma (Hi ha diverses formes d'arribar a un mateix fi)

RelacionatsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈroː.ma/
  • Etimologia: D’origen incert, en la mitologia relacionat amb Rōmulus ‎(«Ròmul»).

Nom propiModifica

Rōma f. ‎(genitiu Rōmae)

  1. Roma

DeclinacióModifica

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu Rōma -
Vocatiu Rōma -
Acusatiu Rōmam -
Genitiu Rōmae -
Datiu Rōmae -
Ablatiu Rōmā -
Locatiu Rōmae -