romànic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ruˈma.nik/, balear /roˈma.nic/, /ruˈma.nik/

Occidental: nord-occidental /roˈma.nik/, valencià /roˈma.nik/, /ruˈma.nik/

• Rimes: -anik
• Etimologia: De romà i el sufix -ic.
• Anagrames: acrònim, Cormina, orincam

Adjectiu

ro·mà·nic m. ‎(femení romànica, plural masculí romànics, plural femení romàniques)

1. Relatiu o pertanyent a l'estil artístic romànic.

   Una església romànica

2. Relatiu o pertanyent als territoris conquerits pels romans o als seus pobles.
3. Relatiu o pertanyent a les llengües romàniques.

Derivats

• llengua romànica
• església romànica

Traduccions

Traduccions: romànic

• Anglès: Romanic ^(en)

• Castellà: románico ^(es)

Nom

ro·mà·nic m. ‎(plural romànics)

1. Estil artístic desenvolupat a Europa entre els segles XI i XIII.

   El romànic català

Traduccions

Traduccions: romànic

• Anglès: Romanic ^(en)

• Castellà: románico ^(es)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC