Potser volíeu: Romana


Català
Modifica

 
Una balança antiga de tipus romana
Oriental: central /ruˈma.nə/, balear /roˈma.nə/, /ruˈma.nə/
Occidental: nord-occidental /roˈma.na/, valencià /roˈma.na/, /ruˈma.na/
  • Àudio: valencià septentrional
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí lībra romāna ‎(literalment «balança romana»), segle XIV.

NomModifica

romana f. ‎(plural romanes)

  1. Balança per a grans pesos formada per braços desiguals.

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

romana f. ‎(plural romanes)

  1. forma femenina de romà

NomModifica

romana f. ‎(plural romanes)

  1. forma femenina de romà

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /roˈma.na/
  • Rimes: -ana

AdjectiuModifica

romana f. ‎(plural romanas)

  1. forma femenina de romano

NomModifica

romana f. ‎(plural romanas)

  1. forma femenina de romano


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /roˈmaː.na/

AdjectiuModifica

romana f. ‎(plural romane)

  1. forma femenina de romano


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /roːˈmaː.naː/, /roːˈmaː.na/

AdjectiuModifica

rōmānā

  1. ablatiu femení singular de rōmānus

rōmāna

  1. nominatiu femení singular de rōmānus
  2. nominatiu neutre plural de rōmānus
  3. vocatiu femení singular de rōmānus
  4. vocatiu neutre plural de rōmānus
  5. acusatiu neutre plural de rōmānus


Gallec
Modifica

  • Pronúncia: /roˈma.na/

AdjectiuModifica

romana f. ‎(plural romanas)

  1. forma femenina de romano

NomModifica

romana f. ‎(plural romanas)

  1. forma femenina de romano