romanès
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ru.məˈnɛs/, balear /ro.məˈnəs/, /ru.məˈnɛs/
- Occidental: /ro.maˈnes/
- Rimes: -ɛs
|
(fitxer) | , valencià | (fitxer) |
- Etimologia: Cultisme del llatí Romanensis («romà»).
AdjectiuModifica
romanès m. (femení romanesa, plural masculí romanesos, plural femení romaneses)
- Relatiu o pertanyent a Romania, als seus habitants o a la llengua romanesa.
VariantsModifica
- romanés (valencià)
TraduccionsModifica
Relatiu a Romania
|
NomModifica
romanès m. (plural romanesos, femení romanesa)
- Natural de Romania.
- (masculí singular) Llengua romànica parlada principalment a Romania i a Moldàvia.
TraduccionsModifica
Llengua
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: ro·ma·nès (3)
- Heterograma de 7 lletres (aemnors)
- Anagrames: enrosam, nomeràs, sonarem, sonàrem
Vegeu tambéModifica
- Wikționar, edició en romanès
- Entrades en romanès al Viccionari en català
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot