romanès

Potser volíeu: romanes, romanés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ru.məˈnɛs/ⓘ
	balear /ro.məˈnəs/, /ru.məˈnɛs/
Occidental:	/ro.maˈnes/ⓘ

• Rimes: -ɛs
• Etimologia: Cultisme del llatí Romanensis ‎(«romà»).

Adjectiu

romanès m. ‎(femení romanesa, plural masculí romanesos, plural femení romaneses)

1. Relatiu o pertanyent a Romania, als seus habitants o a la llengua romanesa.

Variants

• romanés (valencià)

Traduccions

Relatiu a Romania

• Asturià: rumanu ^(ast)

Nom

romanès m. ‎(plural romanesos, femení romanesa)

1. Natural de Romania.
2. (masculí singular) Llengua romànica parlada principalment a Romania i a Moldàvia.

Traduccions

Natural de Romania

• Asturià: rumanu ^(ast)
• Castellà: rumano ^(es) m.

Llengua

• Alemany: Rumänisch ^(de)
• Anglès: Romanian ^(en)
• Aragonès: rumán ^(an)
• Asturià: rumanu ^(ast)
• Basc: errumaniera ^(eu)
• Castellà: rumano ^(es) m.
• Esperanto: rumana ^(eo)
• Francès: roumain ^(fr)
• Italià: rumeno ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·ma·nès (3)
• Heterograma de 7 lletres (aemnors)
• Anagrames: enrosam, nomeràs, sonarem, sonàrem

Vegeu també

• Wikționar, edició en romanès
• Entrades en romanès al Viccionari en català
• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot