Potser volíeu: sèu, séu


Català
Modifica

NomModifica

seu f. ‎(plural seus)

  1. Lloc o centre de poder o autoritat.
  2. Catedral.

Compostos i expressionsModifica

  • Seu apostòlica: la Santa Seu.
  • A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.

NotesModifica

  • En balear no s’usa amb article salat, és una de les excepcions que sempre van amb article literari: la seu.

TraduccionsModifica

NomModifica

seu m. ‎(plural seus)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de sèu

PronomModifica

seu m. ‎(plural seus, femení seva o seua, plural femení seves)

  1. Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles.

Compostos i expressionsModifica

  • Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
  • No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.

SinònimsModifica

  • sèu (arcaisme)
  • llur (d’ells o d’elles)

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

seu ‎(infinitiu seure)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de seure
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb seure

seu ‎(infinitiu ser)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de séu

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

VerbModifica

seu

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de seure
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de seure