Potser volíeu: mon-, Mon, món


Català
modifica

  • Pronúncia(i): (àton)
Oriental:  central /mun/
balear /mon/, /mun/
Occidental:  nord-occidental /mon/, /mun/
valencià /mon/
  • Homòfons: món, mont
  • Etimologia: Del llatí vulgar *mum, contracció proclítica de meum ‎(«meu»).

Adjectiu modifica

mon m. ‎(femení ma, plural masculí mos o mons, plural femení mes)

  1. Possessiu àton de primera persona, masculí singular

Notes d'ús modifica

El seu ús havia estat més estès en el passat. Actualment s'empra sobretot anteposat a un nom, especialment parentius (mon pare).

Sinònims modifica

Relacionats modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Anagrama: nom (revers)

Vegeu també modifica