mon

Potser volíeu: mon-, Mon, món

Català

mon m. ‎(femení ma, plural masculí mos o mons, plural femení mes)

El seu ús havia estat més estès en el passat. Actualment s'empra sobretot anteposat a un nom, especialment parentius (mon pare).

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
Posseïdor/persona		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua¹, mia²	(els) meus	(les) meves, meues¹, mies²
	2a	(el) teu	(la) teva, teua¹, tua²	(els) teus	(les) teves, teues¹, tues²
	3a	(el) seu	(la) seva, seua¹, sua²	(els) seus	(les) seves, seues¹, sues²
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur³		llurs³
	3a	(el) seu	(la) seva, seua¹	(els) seus	(les) seves, seues¹
àton
Un sol	1a	mon⁴	ma⁴	mos⁴	mes⁴
	2a	ton⁴	ta⁴	tos⁴	tes⁴
	3a	son⁴	sa⁴	sos⁴	ses⁴
¹⁾ Dialectal i valencià ²⁾ Antic, poètic i alguerès ³⁾ Literari ⁴⁾ Antic i fossilitzat.