món

Potser volíeu: mon, mon-, Mon

Català

Món, planeta Terra.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmon/
• Rimes: -on

Àudio:

(fitxer)

• Homòfons: mon, mont
• Etimologia: Del llatí mŭndus, segle XII.

Nom

món m. ‎(normalment en singular, plural mons)

1. Conjunt de totes les coses naturals i culturals.
2. La Terra com a hàbitat humà.
3. Planeta habitable.
4. Entorn determinat.

   Aquest autor és molt conegut en el món de la ciència.

Compostos i expressions

• ser persona de món = haver viatjat molt
• fer-se un món = sobrevalorar les dificultats

Nota

Duu accent diacrític per diferenciar de l'adjectiu mon.

Sinònims

• cosmos, univers
• globus, orbe, terra
• humanitat, societat
• àmbit, context

Traduccions

Conjunt de totes les coses

• Aimara: pacha ^(ay)
• Alemany: Welt ^(de) f.
• Anglès: world ^(en)
• Basc: mundu ^(eu)
• Castellà: mundo ^(es)
• Eslovac: svet ^(sk) m.
• Eslovè: svet ^(sl) m.
• Francès: monde ^(fr)
• Friülà: mond ^(fur)
• Gallec: mundo ^(gl) m.
• Hebreu: עוֹלָם‎ ^(he) m.
• Italià: mondo ^(it)
• Japonès: 世界 ^(ja)

• Llatí: mundus ^(la) m.
• Noruec: verden ^(no) m.
• Occità: mond ^(oc) m.
• Portuguès: mundo ^(pt) m.
• Retoromànic: mund ^(rm) m., mond ^(rm) m.
• Romanès: lume ^(ro) f.
• Rus: мир ^(ru) m. ‎(mir)
• Sard: mundhu ^(sc), mundu ^(sc)
• Serbocroat: свет ^(sh), svet ^(sh)
• Sicilià: munnu ^(scn) m.
• Txec: svět ^(cs) m.
• Xinès: 世界 ^(zh) ‎(shìjiè)

Miscel·lània

• Anagrama: nom