Potser volíeu: Terra, terrà


Català
Modifica

Oriental: /ˈtɛ.rə/
Occidental: nord-occidental /ˈtɛ.ra/, valencià /ˈtɛ.ra/, /ˈtɛ.rɛ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí terra, segle XIII.

NomModifica

terra m. ‎(plural terres)

  1. Superfície inferior d'una construcció, sobre la qual es camina.
    Deixa les bosses a terra que pesen molt.
    No trepitgis el terra, està acabat de fregar.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

terra f. ‎(plural terres)

  1. Sòlid esmicolat.
    En aquest test no hi ha prou terra per plantar un roser.
  2. Sòl fet de grans de matèria.
    En nen s'ha assegut sobre la terra.
  3. Qualsevol àrea o tipologia de terreny.
    La terra del meu avi.
  4. Superfície del planeta no coberta per aigua.
  5. Crit que antigament es feia des d'un vaixell en veure terra ferma i en especial quan era descoberta per primer cop en molts dies.
  6. Nació, en especial la pròpia.
    A les vacances d'estiu tornaré a la meva terra, França.

Compostos i expressionsModifica

  • terra ferma - Superfície no coberta per aigua, especialment en contrast amb la navegació on l'embarcació s'esbalandra.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈtɛr.ra/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea ters- («sec, àrid»)

NomModifica

terra f. ‎(genitiu terrae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu terra terrae
Vocatiu terra terrae
Acusatiu terram terrās
Genitiu terrae terrārum
Datiu terrae terrīs
Ablatiu terrā terrīs
  1. terra: sòl àrid
  2. terra: superfície terrestre inclòs els mars (en oposició a la superfície celeste)

SinònimsModifica