terra
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: /ˈtɛ.rə/
- Occidental: nord-occidental /ˈtɛ.ra/, valencià /ˈtɛ.ra/, /ˈtɛ.rɛ/
- Rimes: -ɛra
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí terra, segle XIII.
NomModifica
terra m. (plural terres)
- Superfície inferior d'una construcció, sobre la qual es camina.
- Deixa les bosses a terra que pesen molt.
- No trepitgis el terra, està acabat de fregar.
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
Superfície sobre la qual es camina
NomModifica
terra f. (plural terres)
- Sòlid esmicolat.
- En aquest test no hi ha prou terra per plantar un roser.
- Sòl fet de grans de matèria.
- En nen s'ha assegut sobre la terra.
- Qualsevol àrea o tipologia de terreny.
- La terra del meu avi.
- Superfície del planeta no coberta per aigua.
- Crit que antigament es feia des d'un vaixell en veure terra ferma i en especial quan era descoberta per primer cop en molts dies.
- Nació, en especial la pròpia.
- A les vacances d'estiu tornaré a la meva terra, França.
Compostos i expressionsModifica
- terra ferma - Superfície no coberta per aigua, especialment en contrast amb la navegació on l'embarcació s'esbalandra.
DerivatsModifica
SinònimsModifica
- bòria, camp, conreu, cultiu, hort, horta, prada, prat, terreny, àrea
- estat, nació, país, pàtria
- finca, hisenda, terreny
- fons
- globus, món, orbe
TraduccionsModifica
Sòl esmicolat
Àrea o tipologia de terreny
Superfície del planeta no coberta per aigua
Nació, pàtria
Miscel·làniaModifica
Vegeu tambéModifica
LlatíModifica
- Pronúncia(i): /ˈtɛr.ra/
- Etimologia: De l'arrel indoeuropea ters- («sec, àrid»)
NomModifica
terra f. (genitiu terrae)
DeclinacióModifica
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | terra | terrae |
Vocatiu | terra | terrae |
Acusatiu | terram | terrās |
Genitiu | terrae | terrārum |
Datiu | terrae | terrīs |
Ablatiu | terrā | terrīs |