estat
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: /əsˈtat/, alguerès /asˈtat/
- Occidental: /esˈtat/
- Informal: occidental /asˈtat/
- Rimes: -at
|
(fitxer) |
NomModifica
estat m. (plural estats)
- Manera com apareix quelcom davant dels altres.
- El palau estava en un estat de decadència.
- L'aigua molt freda es presenta en estat sòlid.
- Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible.
SinònimsModifica
DerivatsModifica
- estadista [2]
Notes d'úsModifica
- En la segona accepció, s'escriu en minúscula quan no ens referim a cap estat en concret però es pot escriure en majúscula si s'entén que ens referim a un estat en concret.
- Els estats federals tenen un tracte d'igualtat entre ells.
- L'emperador bizantí Anastasi va introduir reformes que van incrementar el tresor de l'Estat.
TraduccionsModifica
Forma, aspecte
|
|
País
|
|
VerbModifica
estat
Miscel·làniaModifica
Vegeu tambéModifica
Català anticModifica
VerbModifica
estat
- participi masculí singular de esser