Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /əsˈtat/, alguerès /asˈtat/
Occidental: /esˈtat/
Informal: /asˈtat/ (occidental)

NomModifica

es·tat m. ‎(plural estats)

  1. Manera com apareix quelcom davant dels altres.
    El palau estava en un estat de decadència.
    L'aigua molt freda es presenta en estat sòlid.
  2. Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible.

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Notes d'úsModifica

  • En la segona accepció, s'escriu en minúscula quan no ens referim a cap estat en concret però es pot escriure en majúscula si s'entén que ens referim a un estat en concret.
    Els estats federals tenen un tracte d'igualtat entre ells.
    L'emperador bizantí Anastasi va introduir reformes que van incrementar el tresor de l'Estat.

VerbModifica

es·tat

  1. participi masculí singular del verb ésser/ser
  2. participi masculí singular del verb estar

Vegeu tambéModifica

  • Estat a la   Viquipèdia
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
  • Silvia Senz: Estat/estat: la majúscula importància d’una majúscula, ara.cat, 2013, [1]


Català medieval
Modifica

VerbModifica

estat

  1. participi masculí singular de esser