testa

Potser volíeu: testà, tèsta

Català

• Pronúncia: oriental /ˈtes.tə/, occidental /ˈtes.ta/
• Rimes: -esta
• Etimologia: Del llatí testa, originalment «tapadora de terrissa» i en llatí tardà «crani, cap», segle XIII.
• Anagrames: atest, estat, taste, tesat

Nom

tes·ta f. ‎(plural testes)

1. Cap d'una persona o animal.

   Beu poc, sens gaire set. Després aixeca / al cel, enorme, la embanyada testa [...] (La vaca cega, Joan Maragall)

2. Part anterior, frontal, d'una cosa.
3. Tap o part anterior de les bótes i barrils.
4. Mena de closca que cobreix el cos de les garoines.

Compostos i expressions

• Compostos:

1. testa coronada, rei, príncep o senyor que no te superior.

• Expressions:

1. tenir testa de ferro, ser infatigable en l'estudi.

Traduccions

testa [1] (cap)

• Anglès: head ^(en)
• Castellà: testa ^(es), crisma ^(es)
• Francès: tête ^(fr)

• Italià: testa ^(it)
• Llatí: caput ^(la)
• Occità: tèsta ^(oc)

testa [2] (part anterior)

• Castellà: testa ^(es)
• Francès: tête ^(fr)

• Italià: testa ^(it)
• Llatí: frons ^(la)

testa [3] (tap)

• Castellà: tiesta ^(es), rumo ^(es)
• Francès: couvercle ^(fr)

• Italià: coperchio ^(it)
• Llatí: dolii operculum ^(la)

testa coronada [1] (rei ...)

• Castellà: testa ^(es) coronada
• Francès: tête ^(fr) couronnée

• Italià: testa ^(it) coronata
• Llatí: princeps diademate ^(la) distinctus

tenir testa de ferro [1] (infatigable en l'estudi)

• Castellà: tener cabeza de bronce
• Francès: être de fer

• Italià: esser di ferro
• Llatí: laboris patientem esse

Adjectiu

tes·ta f. ‎(plural testes)

1. forma femenina de test

Verb

tes·ta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de testar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb testar

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /ˈtes.ta/, meridional /ˈteh.ta/

Americà: alt /ˈtes.t(a)/, baix /ˈteh.ta/

• Etimologia: Del llatí testa.

Nom

tes·ta f. ‎(plural testas)

1. testa

Italià

• Pronúncia: /ˈtɛ.sta/
• Etimologia: Del llatí tĕsta.

Nom

tè·sta f. ‎(plural teste)

1. testa

Sinònims

• capo

Llatí

• Pronúncia: /ˈtɛs.ta/
• Etimologia: De texere ‎(«teixir») i testudo ‎(«closca de tortuga»).

Nom

testa f. ‎(genitiu testae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	testa	testae
Vocatiu	testa	testae
Acusatiu	testam	testās
Genitiu	testae	testārum
Datiu	testae	testīs
Ablatiu	testā	testīs

1. terrissa
2. recipient amb tapa
3. en sentit figurat, crani

Nom

testa

1. nominatiu plural de testum
2. vocatiu plural de testum
3. acusatiu plural de testum