Potser volíeu: testà, tèsta


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈtes.tə/, occidental /ˈtes.ta/
  • Rimes: -esta
  • Etimologia: Del llatí testa, originalment «tapadora de terrissa» i en llatí tardà «crani, cap», segle XIII.

NomModifica

testa f. ‎(plural testes)

  1. Cap d'una persona o animal.
    Beu poc, sens gaire set. Després aixeca / al cel, enorme, la embanyada testa [...] (La vaca cega, Joan Maragall)
  2. Part anterior, frontal, d'una cosa.
  3. Tap o part anterior de les bótes i barrils.
  4. Mena de closca que cobreix el cos de les garoines.

Compostos i expressionsModifica

  • Compostos:
  1. testa coronada, rei, príncep o senyor que no te superior.
  • Expressions:
  1. tenir testa de ferro, ser infatigable en l'estudi.

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

testa f. ‎(plural testes)

  1. forma femenina de test

VerbModifica

testa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de testar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb testar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈtes.ta/, meridional /ˈteh.ta/
Americà: alt /ˈtes.t(a)/, baix /ˈteh.ta/
  • Etimologia: Del llatí testa.

NomModifica

testa f. ‎(plural testas)

  1. testa

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: tes·ta (2)


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈtɛ.sta/
  • Etimologia: Del llatí tĕsta.

NomModifica

tè·sta f. ‎(plural teste)

  1. testa

SinònimsModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈtɛs.ta/
  • Etimologia: De texere ‎(«teixir») i testudo ‎(«closca de tortuga»).

NomModifica

testa f. ‎(genitiu testae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu testa testae
Vocatiu testa testae
Acusatiu testam testās
Genitiu testae testārum
Datiu testae testīs
Ablatiu testā testīs
  1. terrissa
  2. recipient amb tapa
  3. en sentit figurat, crani

NomModifica

testa

  1. nominatiu plural de testum
  2. vocatiu plural de testum
  3. acusatiu plural de testum