testa
CatalàModifica
NomModifica
tes·ta f. (plural testes)
- Cap d'una persona o animal.
- Beu poc, sens gaire set. Després aixeca / al cel, enorme, la embanyada testa [...] (La vaca cega, Joan Maragall)
- Part anterior, frontal, d'una cosa.
- Tap o part anterior de les bótes i barrils.
- Mena de closca que cobreix el cos de les garoines.
Compostos i expressionsModifica
- Compostos:
- testa coronada, rei, príncep o senyor que no te superior.
- Expressions:
- tenir testa de ferro, ser infatigable en l'estudi.
TraduccionsModifica
testa [1] (cap)
testa [2] (part anterior)
testa [3] (tap)
testa coronada [1] (rei ...)
tenir testa de ferro [1] (infatigable en l'estudi)
|
|
AdjectiuModifica
tes·ta f. (plural testes)
- forma femenina de test
VerbModifica
tes·ta
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de testar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb testar
Vegeu tambéModifica
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
CastellàModifica
- Pronúncia:
- Peninsular: septentrional /ˈtes.ta/, meridional /ˈteh.ta/
- Americà: alt /ˈtes.t(a)/, baix /ˈteh.ta/
- Etimologia: Del llatí testa.
NomModifica
tes·ta f. (plural testas)
ItaliàModifica
NomModifica
tè·sta f. (plural teste)
SinònimsModifica
LlatíModifica
NomModifica
testa f. (genitiu testae)
1a declinació -a, -ae | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | testa | testae |
Vocatiu | testa | testae |
Acusatiu | testam | testās |
Genitiu | testae | testārum |
Datiu | testae | testīs |
Ablatiu | testā | testīs |
NomModifica
testa