crisma

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɾiz.mə/, occidental /ˈkɾiz.ma/
• Etimologia: Del llatí chrisma.

Nom

crisma m. o f. ‎(plural crismes)

1. L'oli i bàlsam barrejat que consagren els bisbes el dijous Sant per a ungir als qui es bategen i confirmen, i també als bisbes quan es consagren i als sacerdots quan s'ordenen, així com en l'extremunció.

Derivats

crismar, crismació, crismal

Traduccions

Oli i bàlsam

• Alemany: Chrisam ^(de) n.
• Anglès: chrism ^(en)
• Basc: krisma ^(eu)
• Castellà: crisma ^(es)
• Francès: chréme ^(fr)
• Italià: crisma ^(it) m.
• Llatí: chrisma ^(la)

Nom

crisma f. ‎(plural crismes)

1. cap, seny

Compostos i expressions

• Fer perdre la crisma: irritar, enfadar molt.
• No tenir crisma: denota que algú no té partida bona, o que obra desbaratadament.
• Perdre o portar-se la crisma: perdre la paciència.
• Et portaré (treure o trencaré) la crisma: frase amb què s'amenaça algú.
• Qui compra crisma: denota que algú té poc seny.

Traduccions

Fer perdre la crisma

• Castellà: descrismar, descristianizar, desbautizar
• Llatí: ad iracundiam concitare

No tenir crisma

• Castellà: no vale nada fuera de la crisma, estar fuera de Dios, ser hombre de la vida airada
• Llatí: vilis homunculus est, perditum, humanum alienum esse

Et trencaré la crisma

• Castellà: te quitaré la crisma, te romperé la crisma
• Francès: je t'exterminerai
• Italià: ti romperò la testa
• Llatí: cave, vitam tibi adimam

Qui compra crisma

• Castellà: ponerle sal en la mollera
• Llatí: a judicis procul abest

Miscel·lània

• Síl·labes: cris·ma (2)
• Heterograma de 6 lletres (acimrs)
• Anagrames: marcís, marisc, sarcim

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkɾiz.ma/, meridional /ˈkɾih.ma/

Americà: alt /ˈkɾiz.ma/, baix /ˈkɾih.ma/

• Rimes: -izma
• Etimologia: Del llatí chrisma.

Nom

crisma m. f. ‎(plural crismas)

1. Crisma (oli i bàlsam sagrat).
2. (col·loquialment) Crisma (seny).

   No vale nada fuera de la crisma: no tenir crisma.

   Romper la crisma: trencar la crisma.

Notes

El gènere és ambigu, preferentment en masculí però col·loquialment en femení.

Miscel·lània

• Síl·labes: cris·ma (2)
• Heterograma de 6 lletres (acimrs)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈkri.zma/

Nom

crisma m. ‎(plural crismi)

1. crisma

Miscel·lània

• Síl·labes: crì·sma (2)
• Heterograma de 6 lletres (acimrs)