mundus
Llatí
modifica
- Pronúncia(i): /ˈmʊn.dʊs/
- Etimologia:
- Nom: De l'etrusc 𐌌𐌖𐌈|(muθ, «pou, inframón»)
- Adjectiu: De l'arrel indoeuropea *mh₂nd- («guarnir»)
Nom modifica
mundus m. (genitiu mundī)
- Clot on els romans enterraven un grapat de terra del seu lloc d'origen quan fundaven una nova ciutat.[1]
- inframón, univers invertit.[2][3][4]
- Primer magatzem de gra de la ciutat de Roma.[5]
- Humanitat
- Decoració, guarniment, ornament
Declinació modifica
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | mundus | mundī |
| Vocatiu | munde | mundī |
| Acusatiu | mundum | mundōs |
| Genitiu | mundī | mundōrum |
| Datiu | mundō | mundīs |
| Ablatiu | mundō | mundīs |
Adjectiu modifica
mundus m., munda f., mundum n. (comparatiu mundior, superlatiu mundissimus)
Declinació modifica
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | mundus | munda | mundum | mundī | mundae | munda | |
| Vocatiu | munde | munda | mundum | mundī | mundae | munda | |
| Acusatiu | mundum | mundam | mundum | mundōs | mundās | munda | |
| Genitiu | mundī | mundae | mundī | mundōrum | mundārum | mundōrum | |
| Datiu | mundō | mundae | mundō | mundīs | |||
| Ablatiu | mundō | mundā | mundō | mundīs | |||
Vegeu també modifica
- ↑ Plutarc. "Vides paral·leles: Romulus", 11.
- ↑ W. Warde Fowler. "Mundus Patet". Journal of Roman Studies, nº2, 1912, 25–26, 35–36.
- ↑ Macrobi,"Commentarius ex Cicerone in Somnium Scipionis" 1.16.18
- ↑ Sext Pompeu Fest,"De Verborum Significatione" 261 L2
- ↑ W. Warde Fowler. "Mundus Patet". ed. Journal of Roman Studies, nº2, 1912, 25–33.