meva
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈme.βə/, balear /ˈme.və/ Occidental: nord-occidental /ˈme.βa/ valencià /ˈme.va/, /ˈme.βa/
- Rimes: -eva
Pronom
modificameva f. (plural meves, masculí meu)
- Allò (alguna cosa de gènere femení) de propietat o relació d'un mateix (quelcom que és meu).
- La meva mare és periodista.
- La cartera és meva, Aquesta cartera és la meva.
Variants
modificaRelacionats
modificaPossessius en català
| Posseïdor/persona | singular | plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| masculí | femení | masculí | femení | ||
| tònic | |||||
| Un sol | 1a | (el) meu | (la) meva, meua1, mia2 | (els) meus | (les) meves, meues1, mies2 |
| 2a | (el) teu | (la) teva, teua1, tua2 | (els) teus | (les) teves, teues1, tues2 | |
| 3a | (el) seu | (la) seva, seua1, sua2 | (els) seus | (les) seves, seues1, sues2 | |
| Més d’un | 1a | (el) nostre | (la) nostra | (els/les) nostres | |
| 2a | (el) vostre | (la) vostra | (els/les) vostres | ||
| 3a | llur3 | llurs3 | |||
| (el) seu | (la) seva, seua1 | (els) seus | (les) seves, seues1 | ||
| àton | |||||
| Un sol | 1a | mon4 | ma4 | mos4 | mes4 |
| 2a | ton4 | ta4 | tos4 | tes4 | |
| 3a | son4 | sa4 | sos4 | ses4 | |
| 1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat. | |||||
Traduccions
modificaDe propietat pròpia
Interjecció
modificameva
- (pilota) jo
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: me·va (2)