morir

Potser volíeu: MORIR

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /muˈɾi/^ⓘ
	balear /moˈɾi/, /muˈɾi/
Occidental:	nord-occidental /moˈɾi/
	valencià /moˈɾiɾ/, /moˈɾi/

Rimes: -i(ɾ)
Homòfons: morí, murí
Etimologia: Del llatí vulgar *morīre, del clàssic mori, segle XII.

Verb

morir intr., pron. ‎(pronominal morir-se)

Deixar d'existir, cessar.
«La literatura no pot morir més que amb la mort de la humanitat.» (Jaume Cabré, El sentit de la ficció, 1999)

«És clar que el Benet hauria pogut morir a la guerra.» (Maria Barbal, A l'amic escocès, 2019)
(pronominal) Deixar de viure com a resultat d’un procés, per malaltia, per envelliment.
«El disgust i el cansament van ser tan grans que es va morir en qüestió de dies.» (Jaume Cabré, El sentit de la ficció, 1999)
(pronominal) Patir intensament per alguna cosa.
«Es moria de calor mentre tremolava.» (Maria de la Pau Janer, Quan siguis lliure, 2015)
Deixar de funcionar, arribar a un final irreparable.
Se m'ha mort l'ordinador.

Conjugació

Tercera conjugació pura

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	morir			haver mort
gerundi	morint			havent mort
participi	mort, morta, morts, mortes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	moro	mors	mor	morim	moriu	moren
	mor						bal, alg
	mori						sept
	muir						val
imperfet	moria	mories	moria	moríem	moríeu	morien
passat simple	morí	morires	morí	morírem	moríreu	moriren
futur	moriré	moriràs	morirà	morirem	morireu	moriran
condicional	moriria	moriries	moriria	moriríem	moriríeu	moririen
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mori	moris	mori	morim	moriu	morin
	mora	mores	mora			moren	n-occ
	muira	muires	muira			muiren	val
	muiri	muiris	muiri	moriguem	morigueu	muirin	bal
imperfet	morís	morissis	morís	moríssim	moríssiu	morissin
		morisses		moríssem	morísseu	morissen
	morira	morires	morira	morírem	moríreu	moriren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	mor	mori	morim	moriu	morin
	–		mora			moren	n-occ
	–	muir	muira			muiren	val
	–		muiri	moriguem		muirin	bal

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
gerundi	moriguent
participi	morit, morida, morits, morides						centr, n-occ
present	muic						val
	morc						val
		moris					alg
imperfet	moriva	morives	moriva	morívem	moríveu	moriven	n-occ, alg
condicional	moririva	moririves	moririva	morirívem	moriríveu	moririven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	morga	morgues	morgue	morguem	morgueu	morguen	n-occ
present	muiga	muigues	muiga	muiguem	muigueu	muiguen	val
imperfet	morigués	moriguesses	morigués	moriguéssem	moriguésseu	moriguessen	centr, bal
	morissi		morissi				alg
	morissa						n-occ
	morguera	morgueres	morguera	morguérem	morguéreu	morgueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... mort
perfet				havem	haveu		... mort
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... morir
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... morir
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... mort
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... mort
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... mort
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... mort
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... mort
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... morir
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... morir
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... mort
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... mort
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... mort
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... mort
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... mort

Paradigmes de flexió: moro, mor, morim
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

Antònims

Traduccions

Deixar d’existir

Alemany: sterben ^(de)
Amazic marroquí: ⵎⵎⵜ ^(zgh) ‎(mmt)
Anglès: die ^(en)
Àrab: مَاتَ‎ ^(ar)
Asturià: morrer ^(ast)
Belarús: паміра́ць ^(be) ‎(pamirats)
Birmà: သေ ^(my)
Bretó: mervel ^(br)
Búlgar: умѝрам ^(bg) ‎(umѝram)
Castellà: morir ^(es), fallecer ^(es)
Coreà: 죽다 ^(ko) ‎(jukda)
Danès: dø ^(da)
Eslovac: zomrieť ^(sk)
Eslovè: umreti ^(sl)
Esperanto: morti ^(eo)
Feroès: andast ^(fo), doyggja ^(fo)
Finès: kuolla ^(fi)
Francès: mourir ^(fr)
Friülà: murî ^(fur)
Gallec: morrer ^(gl)
Gal·lès: marw ^(cy)
Georgià: იღუპება ^(ka) ‎(igúpeba)
Grec: πεθαίνω ^(el) ‎(petheno)
Grec antic: ἀποθνήσκω ^(grc) ‎(apothnḗskō), θνῄσκω ^(grc) ‎(thnḗiskō), τελευτάω ^(grc) ‎(teleutáō), ἀποθνῄσκω ^(grc) ‎(apothnḗiskō)
Guaraní: mano ^(gn)
Gujarati: મરવું ^(gu)
Hebreu: מֵת ^(he)
Hindi: मरना ^(hi)
Ido: mortar ^(io)
Irlandès: faigh bás ^(ga)
Italià: morire ^(it)
Llatí: morior ^(la)
Llengua de signes catalana: MORIR ^(csc)
Macedoni: умира ^(mk)
Maltès: miet ^(mt)
Neerlandès: sterven ^(nl)
Occità: morir ^(oc)
Panjabi: ਮਰਗ ^(pa)
Persa: مردن ^(fa)
Polonès: umierać ^(pl)
Portuguès: morrer ^(pt), falecer ^(pt)
Quítxua: wañuy ^(qu)
Retoromànic: murir ^(rm), mureir ^(rm)
Romanès: muri ^(ro)
Romaní: merel ^(rom)
Rus: умереть ^(ru) ‎(umeret)
Sànscrit: म्रियते ^(sa)
Sicilià: muriri ^(scn)
Suahili: kufa ^(sw)
Suec: dö ^(sv)
Tagal: matay ^(tl)
Tàtar: үләргә ^(tt)
Turc: ölmek ^(tr)
Txec: umřít ^(cs)
Ucraïnès: умира́ти ^(uk) ‎(umirati)
Vènet: morir ^(vec)
Vietnamita: chết ^(vi)
Volapük: deadön ^(vo)
Xinès: 死 ^(zh) ‎(sǐ)

Miscel·lània

Síl·labes: mo·rir (2)
Anagrama: mirro

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: morir

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /moˈɾiɾ/
Rimes: -iɾ
Etimologia: Del llatí vulgar morīre, de mori.

Verb

morir ‎(present muero, passat morí, futur moriré)

morir

Relacionats

muerte

Miscel·lània

Síl·labes: mo·rir (2)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre morir