Potser volíeu: MORIR


Català
modifica

Oriental:  central /muˈɾi/
balear /moˈɾi/, /muˈɾi/
Occidental:  nord-occidental /moˈɾi/, valencià /moˈɾiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfons: morí, murí
  • Etimologia: Del llatí vulgar *morīre, del clàssic mori, segle XII.

Verb modifica

morir intr., pron. ‎(pronominal morir-se)

  1. Deixar d'existir, cessar.
    «La literatura no pot morir més que amb la mort de la humanitat.» (Jaume Cabré, El sentit de la ficció, 1999)
    «És clar que el Benet hauria pogut morir a la guerra.» (Maria Barbal, A l'amic escocès, 2019)
  2. (pronominal) Deixar de viure com a resultat d’un procés, per malaltia, per envelliment.
    «El disgust i el cansament van ser tan grans que es va morir en qüestió de dies.» (Jaume Cabré, El sentit de la ficció, 1999)
  3. (pronominal) Patir intensament per alguna cosa.
    «Es moria de calor mentre tremolava.» (Maria de la Pau Janer, Quan siguis lliure, 2015)
  4. Deixar de funcionar, arribar a un final irreparable.
    Se m'ha mort l'ordinador.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: moro, mor, morim
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims modifica

Antònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: mo·rir (2)
  • Anagrama: mirro

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: morir


Castellà
modifica

Verb modifica

morir ‎(present muero, passat morí, futur moriré)

  1. morir

Relacionats modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: mo·rir (2)

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre morir