Potser volíeu: MORIR


Català
Modifica

Oriental: /muˈɾi/
Occidental: nord-occidental /moˈɾi/, valencià /moˈɾiɾ/, /muˈɾiɾ/
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Homòfons: morí, murí
  • Etimologia: Del llatí vulgar *morīre, del clàssic mori, segle XII.

VerbModifica

morir intr., pron. ‎(pronominal morir-se)

  1. Deixar d'existir, cessar.
    «La literatura no pot morir més que amb la mort de la humanitat.» (Jaume Cabré, El sentit de la ficció, 1999)
    «És clar que el Benet hauria pogut morir a la guerra.» (Maria Barbal, A l'amic escocès, 2019)
  2. (pronominal) Deixar de viure com a resultat d’un procés, per malaltia, per envelliment.
    «El disgust i el cansament van ser tan grans que es va morir en qüestió de dies.» (Jaume Cabré, El sentit de la ficció, 1999)
  3. (pronominal) Patir intensament per alguna cosa.
    «Es moria de calor mentre tremolava.» (Maria de la Pau Janer, Quan siguis lliure, 2015)
  4. Deixar de funcionar, arribar a un final irreparable.
    Se m'ha mort l'ordinador.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: moro, mor, morim
Vocal rizotònica: /ɔ/

SinònimsModifica

AntònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: mo·rir (2)
  • Anagrama: mirro

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: morir


Castellà
Modifica

VerbModifica

morir ‎(present muero, passat morí, futur moriré)

  1. morir

RelacionatsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: mo·rir (2)

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre morir